Monestir de Sant Pau del Camp
Sancti Pauli de Campo / Sancti Pauli Barchinone / Priorat de Sant Pau del Camp
Aquest és un monestir mal documentat si tenim en compte la seva importància monumental i també el fet d’estar situat en una ciutat d’envergadura com Barcelona. Deixant de banda la fundació atribuïda a sant Paulí, hi ha referències indirectes que fan pensar en la seva existència en el segle X però que s’hauria perdut amb motiu del saqueig de la ciutat, l’any 985.
D’altra banda, també s’han trobat restes arquitectòniques de construccions dels segles VI-VII que denoten, almenys, l’existència d’un lloc de culte força antic, amb arrels que arriben a l’època romana. L’atac a Barcelona protagonitzat per al-Mansur (985) va afectar molt profundament la ciutat, els seus habitants i les seves institucions, el saqueig que va trasbalsar el monestir també hauria comportat la pèrdua de la documentació de la casa, més si tenim en compte l’aïllament del lloc en aquella època, molt apartat del nucli habitat.
En el segle XVI es va descobrir en aquest indret la làpida sepulcral del comte Guifré Borrell, mort el 911. Això ha fet pensar que en aquell any devia existir un monestir amb prou entitat perquè el comte de Barcelona s’hi fes enterrar. També s’ha considerat aquest comte com el fundador del cenobi, esdeveniment que caldria situar entre els anys 897 i 911. Cal tenir en compte que no hi ha cap altre monestir masculí d’aquesta època (Sant Pere de les Puel·les és femení) a la ciutat, cosa estranya si fos així. Després la comunitat es devia perdre, en diferents documents on es relacionen monestirs de Barcelona de l’època, aquest no hi figura.
No és fins molt més endavant que trobem el que seria una segona fundació del monestir, aquesta va tenir lloc per voluntat de Geribert Guitard i la seva segona esposa Rotlendis, com ho confirma una butlla papal d’Urbà II. Aquesta fundació es va fer l’any 1117 posant el nou cenobi sota la tutela del monestir de Sant Cugat, que s’havia d’encarregar d’impulsar-lo. Aquesta dada és coneguda gràcies a la làpida sepulcral de Guillem de Bell-lloc, descendent dels fundadors i datada el 1307.
El document que demostra de forma fefaent l’existència del monestir és una butlla del papa Calixt II (1120) atorgada al monestir de Sant Cugat on li confirma la possessió de Sant Pau del Camp i l’alou donat a aquest darrer per Geribert i la seva esposa. Tot i aquesta relació amb Sant Cugat, el 1165 un privilegi del papa Alexandre III li confirmava les possessions i, a més, el privilegi d’exempció del que gaudia i que el deixava sota la tutela de la Santa Seu, el que explicaria que malgrat tractar-se d’un priorat, pogués desenvolupar seva activitat de forma autònoma. D’altra banda, la casa va gaudir d’una especial atenció i protecció de la Corona.
És probable que l’església que es conserva sigui la que es va aixecar en la segona fundació, és a dir al primer quart del segle XII, bé que pot tenir elements anteriors i també de posteriors. També cal dir que aquest no va passar mai de ser un petit monestir, sense massa vitalitat, però amb alguna peculiaritat, com ara que va ser molts anys la seu de la reunió dels capítols de la Congregació Claustral Tarraconense i del seu col·legi. El 1577 el papa Gregori XIII va unir el priorat de Sant Pau al monestir de Montserrat, dependència que va generar conflictes i que el 1593 va finalitzar, recuperant la independència fins que el 1617 fou unit a Sant Pere de la Portella i va acollir la seva comunitat, en endavant tindria la consideració d’abadia.
Ja al segle XIX, va patir les conseqüències de la guerra del Francès, el Trienni Liberal i l’exclaustració definitiva, el 1835. El lloc va servir d’escola i caserna fins el 1890, davant la voluntat de l’estat de vendre el conjunt, una mobilització va aconseguir que el 1879 fos declarat monument nacional, a les acaballes del segle es van començar a restaurar les deterioracions que va patir en l’època anterior. També es va recuperar el culte. Però encara va patir els efectes de la Setmana Tràgica (1909) i de la guerra Civil.
La portalada té dues columnes, una a cada costat, rematades per capitells i impostes antics (del segle VI o VII) entre les que hom troba una llinda amb una inscripció, ara de difícil lectura. El timpà està decorat amb un relleu molt deteriorat de Crist entre els sants Pere i Pau. Completa el conjunt els símbols dels Evangelistes, el lleó de sant Marc i el bou de sant Lluc als costats del timpà i més amunt l’àngel de sant Mateu i l’àliga de sant Joan. A sobre, un altre relleu circular amb la mà de Déu.
Val a dir que és un edifici bastant guerxo, té una nau acabada amb l’absis semicircular i un creuer amb dos absis més. Les irregularitats són difícils de veure directament, però la nau perd l’alineació des del creuer i l’absis del nord també està una mica girat. L’encreuament de la nau i el transsepte està cobert per una cúpula, de base quadrada, que passa a octogonal per mitjà de quatre trompes. Té quatre finestres circulars i presenta exteriorment un cos octagonal de base quadrada.
El claustre potser és l’element més característic del monestir. Està situat al sud de l’església, de planta sensiblement quadrada. Té un pilar quadrat a cada angle i quatre pilars més entre ells. Entre els pilars es troben parelles d’arcs suportats per columnes i capitells. La característica del claustre la trobem en els arcs lobulats, no tots iguals, ja que n’hi ha de tres i de cinc lòbuls per cada arcada. Les columnes i capitells no són unitaris, n’hi ha de dimensions diferents i la decoració que presenten també varia molt: vegetal en la seva majoria i també amb animals fantàstics.
- ADELL, Joan-Albert (2010). Sant Pau del Camp. Les esglésies romàniques de Barcelona. Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, núm. 23. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- ARGAIZ, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Monserrate. Madrid: García de la Iglesia
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BAUCELLS I REIG, Josep (1972). Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Vol. I. Abadia de Poblet
- CAMPS, Jordi; LORÉS, Imma (1994). El claustre de Sant Pau del Camp en el context de l'escultura barcelonina del segle XIII. Lambard, vol. VI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- CAPMANY, Aurelio (1931). La iglesia de San Pablo del Campo de Barcelona. Barcelona: Francisco Puig
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- DALMASES I PONS, David (1992). Bibliografia sobre Sant Pau del Camp de Barcelona, aproximació a la seva fundació. Lambard: Estudis d'art medieval, núm. 5
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Sant Pau del Camp. Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- FREEDMAN, Paul (1993). A privilege of pope Alexander III for Sant Pau del Camp (Barcelona). Archivum Historiae Pontificiae, vol. 31
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- MUTGÉ I VIVES, Josefina (1993). Noticies històriques sobre el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona (1117-1212). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 9
- MUTGÉ I VIVES, Josefina (2002). Pergamins del monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques
- MUTGÉ I VIVES, Josefina (2008). El monestir benedictí de Sant Pau del Camp de Barcelona a través de la documentació de cancelleria reial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1287-1510). Barcelona: Fundació Noguera
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1992). Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- SANTIAGO FERNÁNDEZ, Javier de (2016). Oraciones por la salvación del alma. El obituario en piedra del monasterio de Sant Pau del Camp en Barcelona. Barcelona: Anuario de Estudios Medievales, núm. 46/2
- VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL, Antoni (1974). El monestir romànic de Sant Pau del Camp. Barcelona: Artestudi Ed.
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVIII. Viage a Barcelona. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia