Monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Sant Jeroni de la Vall de Betlem / Sant Jeroni de la Murta
(Badalona, Barcelonès)
Sant Jeroni de la Murtra té el seu origen a Sant Pere de Ribes (Garraf), en el monestir de Sant Jeroni de Montolivet, la fundació del qual es va fer realitat l’any 1413 gràcies al mecenatge de Bertran Nicolau que feia deu anys que treballava en aquella empresa. Ben aviat es va evidenciar que el lloc triat era inadequat, no era apropiat pel conreu, l’aigua escassejava i la llenya també.
Façana principal del monestir amb el portal del segle XV
El 1415 la mateixa comunitat es va dirigir al fundador per tal que autoritzés el seu trasllat a un altre indret, pas necessari ja que Nicolau ho havia vedat de manera explícita. El 1416 es va aconseguir la preceptiva autorització de l’orde jerònim i el mateix any es va procedir a la venda de Montolivet i la compra de la casa de la Murtra, on s’havia de traslladar definitivament la comunitat. La compra del mas de la Murtra va incloure les terres i altres possessions annexes. El nou monestir va rebre el nom de Sant Jeroni de la Vall de Betlem, però seria conegut com Sant Jeroni de la Murtra.
D’entrada va tenir un desenvolupament força precari i va estar a punt de desaparèixer, el 1431 hom va intentar unir-lo amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, cosa que finalment no es va arribar a concretar. A finals del segle XV va gaudir d'una revifalla i va aconseguir la protecció de la reialesa (Joan II, els Reis Catòlics i també Carles I) que va contribuir en la seva construcció. Joan II que va visitar la Murtra en diverses ocasions, va participar en la construcció del refetor que encara es conserva. Els monarques també van intervenir en la construcció del claustre, aixecat a partir del 1465. És important la decoració escultòrica que conté, des de les claus de volta fins les mènsules, amb representació d’escenes religioses i de personatges diversos, entre els que s’ha volgut veure els mateixos Reis Catòlics i Cristòfor Colom.
Galeria del claustre
Permòdol del claustre amb un àngel amb escut heràldic
Hom situa en aquest monestir la recepció de Cristòfor Colom per part dels Reis Catòlics al seu retorn del primer viatge a Amèrica. Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts hi situen un petit monestir, filial d'aquest. A les acaballes del segle XVI es va aixecar la torre de defensa com a protecció de la pirateria. Durant la guerra del Francès, el 1808, Sant Jeroni de la Murtra fou escenari de combats, ja que el lloc servia de base de les tropes dirigides per Francesc Milans del Bosch. També va viure una exclaustració temporal entre els anys 1820 i 1823, època en que es va utilitzar ocasionalment com a hospital. L’exclaustració definitiva, que va provocar la fi del monestir, va arribar el 1835.
El lloc fou incendiat i va patir greus destruccions, la pèrdua més notable fou l’església i una de les galeries del claustre. Tot i això, cal dir que les restes conservades encara són molt importants, el conjunt d’edificis del monestir va passar a mans particulars, essencialment de dues famílies que des de finals del segle XIX fins la guerra civil l’adaptaren com a casa d’estiueig per a famílies benestants. El 1946 la part que engloba el monestir fou adquirida per Francesca Güell. Actualment hi té la seu la Fundació Catalunya-Amèrica, que investiga i difon les relacions de Catalunya i el Nou Món, el 2014 la Murtra fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L'Associació d'Amics de Sant Jeroni de la Murtra té cura de la difusió cultural de l’antic cenobi.
Font de Sant Miquel
Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino
Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
Al MNAC, Barcelona
Escut del fundador al brollador del claustre
L'església
Capitell de l'església
El claustre
El claustre
Mènsula del claustre
Mènsula del claustre
Mènsula del claustre
Claustre
Capitell de la galeria de llevant
Cuina
Celler
Pati anterior amb la capella de Sant Sebastià
Mènsula del portal principal
Reixeta del portal principal
Pati anterior
Font a l'exterior del recinte
Escut del monestir, segons G. Barraquer a
Los Religiosos en Cataluña durante...
Galeria de l'Obra Nova
Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX
Vista del monestir (autor desconegut, s. XIX)
Museu de Badalona
Guerra del Francès a Sant Jeroni de la Murtra
Xocolata Juncosa (anys 1920)
Col·lecció particular
A l'època de la casa d'estiueig
Fotografia de La Esquella de la Torratxa (1906)
Testimonis de l'antic mobiliari de la casa conservats fora del monestir
Sant Mateu (sXVII-XVIII)
Museu de Badalona
Sant Pasqual Bailón (sXVII-XVIII)
Museu de Badalona
Predel·la del retaule de Sant Sebastià (sXV)
Museu de Badalona
Rajola de ceràmica del monestir (sXVI)
Museu de Badalona
La Murtra disposava d'altres elements patrimonials fora del monestir, segurament el més important era el senyoriu de Tous (ara Sant Martí de Tous, Anoia) on, entre altres drets, hi administraven justícia. També tenien cura de l'església de Sant Martí, on es conserven peces del retaule del Roser, pintat a la Murtra pel frare Damià Vicenç.
Damià Vicenç (1595-96)
Parròquia de Tous, Anoia
Sant Martí de Tous (Anoia)
Damià Vicenç (1595-96)
Parròquia de Tous
Damià Vicenç (1595-96)
Parròquia de Tous
- AYMAR I RAGOLTA, Jaume (1993). Cristòfor Colom i Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres, núm. 5. Museu de Badalona
- AYMAR I RAGOLTA, Jaume (1993). El monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Diputació de Barcelona / Ajuntament de Badalona
- AYMAR I RAGOLTA, Jaume (2003). El monestir de Sant Jeroni de la Murtra. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BALAGUER, Víctor (1863). Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. Tomo V. Barcelona: S. Manero
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
- CAU, Miquel Àngel, i altres (1991). Memòria campanya d'excavació monestir Sant Jeroni de la Murtra. Memòries d’intervenció arqueològica. Generalitat de Catalunya
- CHAVARRÍA ARNAU, Alexandra (1995). L’art barroc al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, núm. 6. Museu de Badalona
- CUYÁS TOLOSA, José Ma. (1966). Llibre V dels actes capitulars dels anys 1752 a 1832 del Monastir de Sant Geronim de la Murtra. Badalona: Duran
- CUYÁS TOLOSA, José Ma. (1972). Resumen histórico del Monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Badalona: Duran
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2004). Primera menció del futur Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, núm. 15
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2006). Bertran Nicolau fundador de Sant Jeroni de la Murtra. Badalona: Museu de Badalona
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2010). L’Obra Nova de Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, núm. 21
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2017). L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Tesi doctoral. Univesitat de Barcelona
- DÍAZ MARTÍ, Carles i altres (2016). El monestir de Sant Jeroni de la Murtra: 600 anys d’història. Badalona: Museu de Badalona
- DÍAZ MARTÍ, Carles, ed. (2013). La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1604). Barcelona: Fund. Noguera
- GAVÍN, Josep M. (1992). Inventari d'esglésies. Vol. 25. Barcelonès I. Barcelona: Arxiu Gavín
- JIMÉNEZ DE GARNICA, Mª Reyes (1994). Restauració del refetor de Sant Jeroni de la Murtra. Carrer dels Arbres, núm. 5. Museu de Badalona
- NIETO, M. Dolors. (2018). El llibre de costums del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de l'any 1789. Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, núm. 3
- RIERA, Jaume (2008). Els primers monestirs de jerònims a la Corona d'Aragó (1374-1414). Studia Monastica. Vol. 50-2. Barcelona: Abadia de Montserrat
- SIGÜENZA, José de (1600). Segunda parte de la historia de la orden de San Gerónimo. Madrid: Imprenta Real
- TORRAS TILLÓ, Santi (1012). Fra Damià Vicens, pintor conventual de la Murtra (1585-1612). Noves dades i atribucions al Museu de Terrassa. Terme. Núm. 27
Al nord de la ciutat de Badalona, deixar l'autopista a Montigalà, per seguir uns camins mal indicats fins el monestir. També s'hi va des de Santa Coloma de Gramenet