Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sancti Jeronimi in valle de Ebron / Sant Jeroni de Coll de Cerola
Barcelona. Convent of the Geronomites
Litografia de Thomas Boys, publicada a Scenery of Spain, 1838
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Hom coneix que aquest sector de la serra de Collserola havia estat ocupat per ermitans i que per això era conegut com la Vall d’Hebron, el 1386 el bisbe va atorgar llicència a fra Ponç Astor, un d’aquells eremites, per a poder celebrar missa. La implantació del nou monestir en aquell indret té l’origen en la voluntat de la reina Violant de Bar (1365-1431) muller de Joan I d’Aragó qui el 1393 va autoritzar la fundació i poc després obtindria el corresponent vistiplau del papa Climent VII d’Avinyò.
Indret on s'aixecava el monestir
Es va fer venir vuit monjos de Sant Jeroni de Cotalba (Safor, País Valencià) entre els quals el prior Jaume Ivanyes, i va començar la construcció del monestir que va quedar vinculat a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Cal dir que aquesta casa monàstica no era continuïtat ni va tenir relació amb l’anterior assentament eremític, de fet els eremites es van oposar a l’arribada dels nous ocupants i no es van integrar a la nova fundació. Amb el suport econòmic de la monarquia la iniciativa va poder prosperar i independitzar-se de Cotalba. Però el 1396 la mort del monarca va deixar Violant sense recursos econòmics i la construcció del monestir es va aturar, amb obres cabdals pendents de construcció.
Martí l’Humà, germà de Joan I i hereu de la corona, no va mostrar interès en acabar la gran obra projectada. El monestir va estar a punt de desaparèixer, però gràcies a la intervenció de ric mercader Bertran Nicolau (que impulsaria el proper monestir de Sant Jeroni de la Murtra, el convent agustí de Casa de Déu de Miralles i també va intervenir en altres establiments religiosos) es va poder evitar el seu tancament i continuar la construcció malgrat l’oposició de Violant que no volia perdre la condició de fundadora. Nicolau concentraria els seus esforços a Sant Jeroni de Montolivet que després es desplaçaria a la Murtra.
Joan I d’Aragó i Violant de Bar
Restes del monestir
El 1414 el papa Benet XIII va formalitzar definitivament la constitució de l’orde de Sant Jeroni en el que es van integrar les dues cases del Principat, aquesta de la Vall d’Hebron i la de Montolivet, que poc després es desplaçaria a la Murtra i quedarien ben properes una de l’altra, el que afectaria la seva influència en el territori perquè havien de competir pels recursos que els podia proporcionar la ciutat de Barcelona.
D’altra banda cal tenir en compte que els jerònims es van desenvolupar especialment en terres castellanes i les cases de la Corona d’Aragó van quedar supeditades a directrius que venien de centres allunyats, amb els que la comunicació era difícil, i això va afectar el seu futur. El 1431 i el 1439 es va proposar la fusió de les dues comunitats, operacions que no van arribar a prosperar. L’existència del monestir de la Vall d’Hebron es va desenvolupar de manera regular fins el segle XIX, el 1808 fou saquejat pels francesos i després va arribar la seva supressió a causa de la desamortització de 1835. Ara pràcticament ha desaparegut en la seva totalitat i les restes són escasses.
Restes del monestir
Dibuix de Pau Rigalt (c1825-1830)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Plànol en perspectiva de les terres del monestir...
Autor desconegut (1785-86)
D'una gigafoto de Josep Giribert
Arxiu Nacional de Catalunya
Dibuix d'Eudald Canibell, (c1890-1910)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix d'Eudald Canibell, (c1875-1876)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Element escultòric amb escuts, procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Gàrgola procedent del monestir
Fotografia d'Estorch, 1948
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2017). L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Tesi doctoral. Univesitat de Barcelona
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2019). El primer segle dels Jerònims a Catalunya. Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Jeroni de la Murtra (1393-1500). Barcelona: Fundació Noguera
- DÍAZ MARTÍ, Carles. Pergamins referents a la fundació de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 29
- DURAN I SANPERE, Agustí (1973). Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat. Barcelona: Curial
- GAVÍN, Josep M. (1998). Inventari d'esglésies. Vol. 29. Barcelonès V (Barcelona Capital IV). Barcelona: Arxiu Gavín
- PIQUER JOVER, Josep Joan (1979). Vida ermitana a Barcelona i als seus entorns. Analecta Sacra Tarraconensia, núm. 49-50
- RIERA SANS, Jaume (2008). Els primers monestirs de jerònims a la Corona d'Aragó (1374-1414). Studia Monastica, vol. 50-2. Barcelona: Abadia de Montserrat
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
Les escasses restes del monestir són a tocar de la carretera de l'Arrabassada, a l'entorn d'una benzinera