Bertran Nicolau, mercader i fundador
< índex castellano >

Bertran Nicolau era un mercader de Barcelona, hauria nascut al voltant de 1355 a Sant Pere de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) casat en primeres núpcies amb Alamanda de Viladecans i després amb Constança Rovira. El 1380 va aconseguir la ciutadania de Barcelona, lloc on residia des d’abans de 1378. Bertran Nicolau va acumular una considerable fortuna i prestigi, la manca de descendència i la mala relació amb la seva muller expliquen la seva disposició a fundar directament o bé recolzar altres establiments religiosos o assistencials.
 

Bertran Nicolau
Possible retrat de Bertran Nicolau
Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino
Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
Al MNAC, Barcelona
 

En aquest sentit, l’obra més important de Bertran Nicolau és, sens dubte, la fundació directa de tres institucions monàstiques, a més de la seva contribució a altres monestirs en forma de beneficis (especialment Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el Carme, Sant Agustí i Sant Francesc de Barcelona). Fons procedents del seu llegat es van destinar també a la construcció del nou convent de Jesús de Barcelona, tot i que de manera indirecta.
 

Bertran Nicolau
Emblema de Bertran Nicolau
Detall del Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino
Procedent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
Al MNAC, Barcelona
 

La fundació de Sant Jeroni de Mont Olivet (Sant Pere de Ribes) cal situar-la en l’any 1403, data de l’autorització signada per Benet XIII però que no es faria realitat fins el 1413 amb l’arribada dels primers monjos jerònims procedents de Cotalba (València) i de la Vall d’Hebron (Barcelona). A causa de les condicions d’habitabilitat poc adients que presentava el lloc, el 1416 es va traslladar prop de Barcelona, al lloc que més endavant seria conegut com Sant Jeroni de la Murtra. De fet el fundador hauria expressat la seva intenció de col·laborar en l’assentament del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundació feta poc abans per la reina Violant de Bar (c1365-1431) i que en aquell moment es trobava sota mínims. L’oposició de la reina ho va impedir.
 

Domus Dei de Miralles
Domus Dei de Miralles
 

La segona fundació (la primera en fer-se efectiva) fou la de Casa de Déu (Domus Dei de Miralles), un convent d’agustins establert inicialment al Castell Nou de la Gornal, d’on era originari el fundador, segons una butlla de l’any 1413 que ho autoritzava. Aquell mateix any es va fer efectiva, però el 1414 es va decidir el seu trasllat a Castellví de Rosanes on va continuar la seva existència fins la desamortització.
 

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Convent of St. Jerome, near Barcelone

Gravat publicat a Londres el 1838
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
 

A banda de la seva actuació a favor de les cases monàstiques, Bertran Nicolau també va recolzar altres empreses relacionades amb la caritat i atenció dels necessitats, com ara la creació d’un fons per ajudar els presoners barcelonins, a algunes parròquies, especialment Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, els infants orfes i institucions hospitalàries, especialment l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i l’hospital de Terrassa. Bertran Nicolau va morir el 1421, hom desconeix el lloc d’enterrament, probablement el convent de Santa Caterina de Barcelona o Santa Maria del Mar.

Té relació amb:
  Fundacions pròpies
- Sant Jeroni de Mont Olivet (Garraf)
- Sant Jeroni de la Murtra (Barcelonès)
- Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat)
- Vall de Sant Jaume. Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental)
  Monestirs beneficiats
- Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (Barcelona)
- Convent del Carme de Barcelona
- Convent de Sant Agustí de Barcelona
- Convent de Sant Francesc de Barcelona
- Convent de Jesús de Barcelona

Torre del Veguer
La Torre del Veguer (2002)
Lloc d'establiment de Sant Jeroni de Mont Olivet
 

Sant Jeroni de la Murtra
Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona
 

Murtra
Escut de Sant Jeroni de la Murtra
Acompanya al sant titular la senyal del fundador
Segons Barraquer a Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX

 

Domus Dei de Miralles
Escut del fundador a la Domus Dei de Miralles
 

Sant Jeroni de la Murtra
Sant Jeroni de la Murtra
Escut del fundador al brollador del claustre

 

La tercera fundació efectuada per Bertran Nicolau va tenir lloc a Terrassa, és la casa carmelitana de Vall de Sant Jaume, al castell de Vallparadís. L’any 1413 els carmelites van comprar als cartoixans el castell de Terrassa, lloc que havien ocupat fins que es van traslladar a Montalegre, la fundació efectiva es va efectuar el 1414. La fundació de Terrassa no va reeixir i va tenir una vida ben efímera, es va clausurar l’any 1423 i les seves rendes es van repartir entre el convent del Carme de Barcelona i l’Hospital de la Santa Creu.
 

Convent del Carme
El convent del Carme de Barcelona, segons una il·lustració
publicada per Gaietà Barraquer a
Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX

Vallparadís
Castell de Vallparadís (Terrassa)
Seu del convent carmelità de Vall de Sant Jaume


Bibliografia:
-
BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imprenta de Francisco J. Altés
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2006). Bertran Nicolau fundador de Sant Jeroni de la Murtra. Badalona: Museu de Badalona
- RIERA I SANS, Jaume (2008). Els primers monestirs de jerònims a la Corona d’Aragó (1374-1414). Stvdia Monastica. Vol. 50. Fasc. 2. Barcelona: Abadia de Montserrat
 
Baldiri B. - Agost de 2016 / Actualitzat gener de 2017
Tornar