Cartoixa de Vallparadís. Convent de Vall de Sant Jaume
Castell cartoixa de Vallparadís / Cartoixa de la Vall de Sant Jaume
Terrassa, Vallès Occidental)
El 1110, Ramon Berenguer III va vendre un alou situat a la parròquia de Sant Pere de Terrassa a Berenguer de Sala, obligant aquest darrer a construir una fortalesa. El castell estava en construcció el 1123, i el 1130 la seva propietat havia passat per herència a Guillem de Terrassa, família que va mantenir durant molts anys la propietat del lloc. El 1344, Blanca de Centelles, una filla de Saurina de Terrassa, feudatària de Vallparadís, vídua i sense descendència, va donar el castell als cartoixans per tal d'instituir un nou monestir d'aquest orde, després d'obtenir l'oportuna llicència de Pere el Cerimoniós.
Blanca de Centelles, va formalitzar la donació de tots els seus béns, inclòs el castell, als cartoixans, representats pels priors d’Escaladei i de Sant Pau (Sant Pol) del Maresme, dedicant la casa a Sant Jaume i utilitzant una capella preexistent amb aquesta advocació. Després de pactar amb la canònica de Santa Maria de Terrassa, que s’havia oposat a la nova fundació tement una pèrdua de drets, el 1345 la cartoixa ja tenia activitat. El castell es va modificar amb la finalitat d’adaptar-lo a les noves funcions monàstiques, i encara, entre el 1373 i 1374 es va fortificar. A la mort de Blanca, fou enterrada a la cartoixa que ella havia fundat.
Tot i les reformes, no reunia les condicions necessàries per desenvolupar l'activitat pròpia d'una cartoixa i aviat es va fer evident que calia un canvi d'ubicació a un indret més adequat. El 1413 vengueren el castell als carmelitans per poder adquirir la finca de Montalegre, el 1415 es va formalitzar la fundació d'aquesta darrera, després d'una butlla del papa Benet XIII, emesa amb la finalitat de facilitar el desenvolupament de les dues cartoixes properes, de Sant Pol del Maresme fundada sobre un antic priorat benedictí l'any 1269 i aquesta de Sant Jaume de Vallparadís de Terrassa.
L'establiment dels carmelites fou possible gràcies al mecenatge de Bertran Nicolau, mercader de Barcelona que també va intervenir en altres establiments monàstics en aquella època: Sant Jeroni de la Murtra (Barcelonès) i el convent de Domus Dei de Miralles (Baix Llobregat), entre altres establiments que va beneficiar amb donacions. Aquesta casa va continuar amb el nom de Vall de Sant Jaume, d'època cartoixana. Si la vida de la cartoixa fou curta, la del convent carmelita fou encara més efímera: el 1423 es va extingir. El castell fou adquirit pels Sentmenat, que en foren els propietaris fins al segle XIX. El lloc ha sofert moltes modificacions, primer per adaptar-lo a cartoixa i més recentment amb la reconstrucció del segle XX. Ara és la seu del Museu de Terrassa.
Postal antiga, col·lecció particular
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
- ÀLVAREZ MASALIAS, Robert (2020). Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (916-1450), vol. I. Barcelona: Fundació Noguera
- BENAIGES, Ana Maria, i altres (1995). El castell cartoixa de Vallparadís. Terrassa: Museu de Terrassa
- CARDÚS, S. (1969). El castillo cartuja de Vallparadís. Terrassa: Junta Municipal de Museos
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1991). Castell-cartoixa de Vallparadís. Els castells catalans. Vol. II. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- DÍAZ MARTÍ, Carles (2006). Bertran Nicolau fundador de Sant Jeroni de la Murtra. Badalona: Museu de Badalona
- MASSAGUÉ I TORNÉ Josep M. (1011). El Vallès Occidental. AARS. Amics de l'Art Romànic de Sabadell. Núm. 102
- MOLIN, Nicolai (1903). Historia Cartusiana. Vol. 1. Tournai: Sanctae Mariae de Pratis
- PI I MARGALL, Francesc (1842). España. Obra pintoresca en láminas ya sacadas con el daguerrotipo.... Cataluña. Barcelona: J. Roger
- PIQUER, Esperança (1991). Castell cartoixa de Vallparadís. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès occidental, el Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- VALLES, Joseph de (1792). Primer instituto de la sagrada religión de la Cartuxa. Fundaciones de los conventos de toda España. Barcelona: M. Barceló
- WEBSTER, Jill R. (1995). La trista història del convent de Nostra Senyora del Carme de Vallparadís (Terrassa). Anuario de estudios medievales, núm. 25/11
El castell i cartoixa és al torrent de Vallparadís, al centre de Terrassa