Orde del Carme

El 1226 el papa Honori III, va donar suport a aquella regla malgrat que l’Església maldava per reunir i unificar les iniciatives sorgides en aquella època i afegir-les a les organitzacions monàstiques ja existents. Mentrestant, el clima d’inseguretat era creixent en Terra Santa i la situació d’aquelles comunitats era cada cop més precària, el 1244 Jerusalem fou conquerida definitivament per l’islam. La necessitat de desplaçar-se a Europa i tornar als llocs d’origen es va fer evident, a partir d’aquí es van anar fundant els primers assentaments carmelites en territoris d’Occident, entre els anys 1235 i 1240. El 1245, el papa Innocenci IV va autoritzar la fundació de nous convents carmelites, inaugurant una època d’expansió per Europa i el 1286 Honori IV aprovava definitivament la regla.

Els carmelitans que van continuar amb els costums de la regla primitiva, van ser en endavant coneguts com a carmelitans de l’antiga observança o, més habitualment, carmelitans calçats. D’altra banda, aquests van començar a impulsar la creació dels “deserts”, a més dels convents situats en zones urbanes, van tenir especial cura en promoure centres en llocs apartats, on no tenien contacte amb la resta de la població i portaven una vida ascètica, d’acord amb l’esperit inicial de l’orde a Terra Santa. En territori espanyol, el segle XIX va portar una sèrie d’infortunis que van afectar tant als carmelitans com els altres ordes existents, cosa que també es va veure de forma anàloga en altres territoris. La guerra del Francès, les inestabilitats polítiques i socials, la desamortització i, ja al segle XX, la guerra Civil que ho va tornar a trasbalsar profundament.

L’obra està dedicada a l’orde del Carme on prenen protagonisme els profetes Elies i Eliseu, considerats els seus precursors. La taula central està dedicada a la Mare de Déu entre sant Nicolau i el profeta Elies, a les laterals, santa Agnès, el profeta Eliseu, sant Joan Baptista i santa Caterina d’Alexandria. Té especial interès la predel·la, on es representen escenes de la primera època dels carmelites a Terra Santa i de l’aprovació de l’orde.