L’origen del convent de Carme de Vic cal cercar-lo a la capella de l'Esperança aixecada dins dels límits de la parròquia de Gurb gràcies a la iniciativa de Pere de Prixana, que va obtenir la llicència per la seva construcció el 1399. Després d’algunes incidències i un cop acabada l’obra, la capella fou oferta als carmelitans, pel que es va demanar la pertinent autorització al bisbat. Un cop completats tots els requisits, el 1406 es va procedir a la seva fundació com a convent.
Aviat es va veure que aquell indret no reunia les condicions necessàries per portar endavant l’empresa i el 1418 van canviar d’establiment. El 1403 una ciutadana havia deixat en testament uns terrenys a la ciutat de Vic amb la finalitat d’aixecar un hospital, però el 1415 el Consell Municipal adduint que la ciutat ja disposava de suficients instal·lacions hospitalàries va optar per oferir el lloc als carmelitans que malvivien a l’Esperança. Aquesta decisió municipal va encendre l’oposició del bisbat i dels ordes ja existents a Vic que no volien que s’hi establissin i els fes perdre influència. El 1416, els carmelitans obtingueren del papa Benet XIII l’aval de l’operació.
Després de negociacions, el 1418 es va signar l’acord entre els executors testamentaris, el bisbat i els carmelitans segons el qual aquests deixaven el lloc de l’Esperança i es traslladaven al centre de la ciutat, en uns terrens prop de la muralla permutats amb els que havien de rebre de la deixa testamentària. Un cop els carmelites van deixar l’Esperança, aquest indret va passar a mans del bisbat i va quedar a cura d’un sacerdot. A començament del segle XVI es van portar a terme obres importants, entre les quals la galeria porxada, que no és, doncs, d’època carmelitana. Actualment el lloc l’ocupa l’Ajuntament de Gurb.
Home treballant la terra davant l'Esperança, prop de Vic per la carretera de Gurb
Fotografia d'Antoni Gallardo i Garriga, 1924
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. I. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- JUNYENT, Eduard (1969). El convent del Carme de Vic. Ausa, Vol. 6
- VELASCO BAYÓN, Balbino (1990). Historia del Carmelo español. Vol. I. Roma: Institutum Carmelitanum
- WEBSTER, Jill R. (2005). Notes sobre la vida carmelitana de Vic al segle XV. Acta historica et archaeologica mediaevalia. Núm. 26
El lloc de l'Esperança és ara ocupat per l'Ajuntament de Gurb. A la sortida de Vic, al nord