Aquest lloc rep del nom d’una antiga casa senyorial situada en aquest indret que era propietat del comte Guifré el Pelós, d’aquí el nom de Palau que encara té. El 943 el comte Sunyer, fill de l’anterior, va fer donació del palau, i possiblement d’una església annexa, al monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
Ripoll va mantenir el lloc de Palau com una de les moltes possessions de caire rural que tenia, però entre els anys 1080 i 1090 hi va crear una pabordia amb la residència del paborde des d’on s’administraven els béns que Ripoll tenia a les rodalies, a més d’acollir els monjos quan viatjaven a Vic o Barcelona. Al costat de la capella i palau es va desenvolupar una petita població coneguda també amb el mateix nom de Palau. El 1353 i arrel d'una revolta, el lloc fou incendiat i el paborde s’hagué de refugiar a Ripoll, no van retornar mai més. Sembla que la capella es va salvar del incendi i va seguir amb la seva funció i administrada des de Ripoll fins el 1835. Actualment en resta la capella del santuari de Santa Maria de Palau, una construcció d’origen romànic.
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1984). Catalunya romànica. Vol. II. Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1995). La pabordia de Palau, una dignitat i administració del Monestir de Ripoll. Annals del Centre d'Estudis Comarcala del Ripollès
S'hi pot anar per una pista des de la carretera de Vic a Ripoll o per la de Vic a Manlleu. Hi ha diversos camins i no està ben senyalitzat, és fàcil la confusió