Canònica de Santa Margarida de Vilaseca
Santa Margarida Sescorts / Vila-seca / Villa Sicca
(l'Esquirol, Osona)
L'actual casal de Santa Margarida, amb la capella al fons
El lloc de Villa Sicca (Vilaseca) es troba documentat l’any 898, la seva església de Santa Margarida és d’origen antic, però no és fins el 1255 que hi consta l’existència d’una donada i és més endavant (el 1275) que hom parla d’una comunitat de donades que s’havia aplegat en aquell indret.
La capella
El 1277 la situació de l’establiment i la seva comunitat es va formalitzar, les autoritats eclesiàstiques van impulsar la seva estabilització i reconeixement. A partir del segle XV s’esmenta que a Santa Margarida es seguia la Regla de Sant Agustí. El 1300 la priora, Ermessenda de Pont, demanava permís per traslladar-se des d’aquell indret isolat a la ciutat de Vic, concretament a l’església de Santa Eulàlia situada extramurs, lloc que anteriorment hauria acollit una cel·la monàstica relacionada amb Sant Joan de les Abadesses, però la iniciativa no va prosperar. Finalment, el 1306, es va autoritzar la construcció d’un nou monestir a la ciutat, amb una església que es va dedicar també a Santa Margarida.
Les monges van conservar la propietat de l’antiga capella del mas de Santa Margarida, a l’actual terme de l’Esquirol. Aquest edifici va caure en ruïna i fou reconstruït cap el 1620, encara va ser objecte d’obres d’importància al segle XIX. L'establiment monàstic de Vic s’havia secularitzat el 1590, tot i que des del 1560 ja no tenia comunitat, la darrera priora fou Anna de Montrodon, morta aquell any. El 1637 el lloc de Santa Margarida de Vic fou ocupat pels frares trinitaris que a finals d’aquell segle van iniciar la construcció d’un nou convent amb l’advocació de la Trinitat. No hi ha restes del monestir de Vic de l'època de les canongesses.
Interior de la capella
La capella
Al Museu Episcopal de Vic es conserva un valuós frontal d'altar del segle XII, procedent d'aquesta capella tot i que segurament es devia traslladar a Vic quan les monges s’hi van desplaçar.
Museu Episcopal de Vic
Museu Episcopal de Vic
Museu Episcopal de Vic
- BOLÒS, Jordi; HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- JUNYENT, Eduard (1980). La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1970). Els monestirs catalans. Barcelona: Ed. Destino
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1986). Catalunya romànica. Vol. III. Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- RUBIÓ I SERRAT, Abel (2010). Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir. Els Cingles de Collsacabra, núm. 64
S'hi va per una pista. Al punt km 13,8 de la carretera de Roda de Ter a l'Esquirol (Santa Maria de Corcó) prendre el desviament. La capella nova és adossada a un mas. L'antiga, ara desapareguda, era una mica més apartada, al sud