L’origen de la implantació d'un convent de trinitaris descalços a Vic està relacionat amb la figura de sant Miquel dels Sants, destacat membre d’aquell orde i fill de la ciutat, va morir a Valladolid el 1625 i fou canonitzat el 1862.
La popularitat del personatge va facilitar que els trinitaris s’establissin a Vic, aquests van arribar l’any 1637 a la ciutat. Van passar a ocupar l’església de Santa Margarida, que havia sigut la seu de la canònica agustiniana femenina del mateix nom i que les monges havien deixat el 1590. A causa de la guerra dels Segadors els trinitaris es van veure obligats a abandonar el seu convent que fou enderrocat com a defensa de la ciutat. Un cop van retornar-hi començaren la construcció d’un nou convent, la primera pedra del qual es va posar el 1696 i es va poder inaugurar el 1741. Després de la desamortització, quan els frares el van deixar definitivament el lloc es va utilitzar temporalment com a centre d’assistència (Casa de Caritat). L’església va resultar afectada durant la guerra civil, quan es va perdre el seu mobiliari, ara és l’auditori de l’Orfeó Vigatà.
Il·lustració d'un goigs (sXIX)
Mémonum, Montpeller
Detall de la vista de Vic publicada a
Atlante español... (1778)
Retaule major de l'església
Fotografia de Gaietà Barraquer (1902)
Publicada a Las casas de religiosos...
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: F. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic.
La Trinitat és fora del nucli antic de la ciutat, al sud-oest