Cel·la de Santa Eulàlia i Santa Leocàdia de Vic
Santa Eulàlia de Vic / Sancta Eulalia / Sanctae Eulaliae et Sanctae Leocadie
(Vic, Osona)
Les augustes représentations de tous les rois de France (1690)
Bibliothèque nationale de France
Un diploma de Carles el Simple de lany 899 esmenta per primer cop aquesta església de Santa Eulàlia (Santa Eulàlia i Santa Leocàdia) de Vic com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. El monarca carolingi fa menció d’aquesta cel·la, a més de Sant Quirze (de Besora) i Sant Martí (del Congost).
Successora de l'església de Santa Eulàlia, ara desapareguda
Tot i que el terme “cel·la” pot tenir diverses interpretacions, hom ha pensat que podria tractar-se d’una casa de tipus monàstic, tot i que la documentació no és precisa. Anteriorment, en època visigòtica, sembla que aquesta església havia exercit les funcions de catedral abans de la destrucció de la ciutat per l’ocupació sarraïna. El 911 figura esmentada l’església de Santa Eulàlia a Vic, i el 1131 com una possessió de Sant Joan de les Abadesses. L’any 1303 hi hagué un intent d’ocupació per part de de les canongesses de Santa Margarida de Vila-seca en el seu trasllat a Vic, cosa que no es va arribar mai a concretar. Santa Eulàlia fou enderrocada l’any 1655 per raons de defensa de la ciutat, a finals d’aquell segle es va reconstruir amb la mateixa advocació en un indret proper, on ara hi ha l’església de l’Escorial, del convent i col·legi del mateix nom aixecat a finals del segle XIX, ara dedicada a la Mare de Déu del Carme i pertanyent a les Germanes Carmelites de la Caritat (vedrunes).
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- ORDEIG I MATA, Ramon (2001). Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 - 897). Acta historica et archaeologica mediaevalia. Num. 22
- ORDEIG I MATA, Ramon (2011). Santa Eulàlia i Santa Leocàdia, una església altmedieval de Vic. AUSA. Num. 25
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1984). Catalunya romànica. Vol. II. Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1986). Catalunya romànica. Vol. III, Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (2010). Les excavacions arqueològiques de l’Escorial (Vic). Del món romà fins al segle XIX. AUSA. Núm. 24
- ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (2013). Escorial Vedruna Vic. Des del 1863 fent escola. Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona
- SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
- SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic.
La cel·la ha desaparegut, era prop del portal de Santa Eulàlia, al que havia donat nom. Els seus encontorns ara l'ocupen les Germanes Carmelites de la Caritat