Il·lustració de: Atlante español, ó Descripcion general
geográfica, cronológica, è histórica de España (1778)
|
Canongesses agustinianes
La canònica de Santa Margarida Sescorts (l'Esquirol, Osona) és a l'origen d'aquesta casa vigatana. El 1300 la priora, Ermessenda de Pont, demanava permís per traslladar-se des d’aquell indret isolat a la ciutat de Vic, concretament a l’església de Santa Eulàlia situada extramurs, però la iniciativa no va prosperar. Finalment, el 1306, es va autoritzar la construcció d’un nou monestir dins la ciutat, amb una església que es va dedicar també a Santa Margarida. El 1461 va arribar a aquesta casa l’única monja que quedava de la canònica de Sant Cristòfol de Manresa que va esdevenir priora de Vic. La darrera priora, Anna de Mont-rodon, va morir el 1560 i l’establiment fou suprimit formalment el 1590, data en que fou secularitzat. La casa va resultar destruïda l’any 1637 i en el seu solar es va fundar l’any 1696 el convent de la Santíssima Trinitat.
|
Hospitalers
Els hospitalers tenien propietats a Osona i Vic des del 1126, però la comanda no es va establir formalment fins més endavant, a partir del 1177 i abans del 1197, quan ja s’esmenta un comanador. Entre el 1230 i 1240 aquesta casa portava el títol de comanda de Vic i Dos Castells, arrel de la possessió temporal d’aquest castell (Duocastella) situat a Sora, al nord de Vic. Des del 1308 va deixar de tenir comanadors propis essent administrada des de Barcelona. El 1378 tots els béns de la casa foren venuts, amb autorització del papa Gregori XI, al capítol de la catedral de Vic a causa de les necessitats econòmiques dels hospitalers per les seves empreses de caire militar. Possiblement no tenien església pròpia a la ciutat i només ocuparen algunes cases.