Al costat dret del Cardener, enfront de la Seu, s'aixecava l'església de Sant Cristòfol, esmentada des del 1258 quan ja estava ocupada per una comunitat femenina sotmesa a la regla de Sant Agustí, possiblement abans era una capella de tipus rural. Les monges que ocupaven aquell establiment estaven sotmeses a l'autoritat de la canònica de Santa Maria de Manresa.
Detall de Croquis de la posicion de la Ciudad de Manresa (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
Aquest priorat es va extingir l'any 1461 a causa de la guerra Civil Catalana, la seva priora i únic membre de la comunitat, Anna d'Alçamora, es va integrar a la canònica de Santa Margarida de Vic. En aquesta època el lloc va passar a ser conegut amb l'advocació de Sant Cristòfol i Santa Caterina i depenent del Consell de la Ciutat. Arran de la guerra del Francès, els edificis foren enderrocats i poc després es va aixecar la torre de Santa Caterina, que encara es conserva.
- BENET I CLARÀ, Albert (1984). Sant Cristòfol i Santa Caterina. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SARRET I ARBÓS, Joaquim (1924). Història religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Manresa: Impr. Sant Josep.
Desaparegut. Sant Cristòfol era situat al marge dret del Cardener, enfront de la Seu, sobre l'estació