Canònica de Santa Maria de Mur
Sanctae Mariae Muri / Pabordia de Mur / Col·legiata de Mur
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
L’església de Santa Maria de Mur fou consagrada l’any 1069, la seva construcció havia estat impulsada pel comte Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098) i la seva esposa Valença Mir, filla d’Arnau Mir de Tost, amb la voluntat de fer-ne el seu lloc d’enterrament. Segurament aquella església s’hauria aixecat sobre la capella del castell, construïda poc abans.
El castell i la canònica de Mur
La fundació de la canònica es va fer efectiva més endavant, aquesta fou ratificada pel papa Urbà II l'any 1098 que hi va establir la regla de Sant Agustí, alhora que la sotmetia directament a Roma. Hom coneix el nom del paborde Galindo ja des del mateix any de 1069, quan figura en la mateixa acta de consagració. La pabordia de Mur era un extens territori exempt, sota el patronatge dels comtes de Pallars Jussà, el paborde de Mur a més d'exercir el poder eclesiàstic dins el seu territori, també tenia atribucions pel que fa a la jurisdicció civil. Des d'aquí, els canonges de Mur van fundar dos petits priorats dependents, el de Sant Miquel de Cellers i el de Santa Llúcia de Mur, molt propers.
A començament del segle XIII hi hagué un intent de posar la canònica sota la direcció de la casa premonstratenca de les Avellanes, però una butlla de Gregori IX (1236) va confirmar que Santa Maria de Mur seguís sota la tutela directa de la Santa Seu. Al segle XIV la casa va entrar en decadència, però es va mantenir fins a l'any 1592, quan es van secularitzar les canòniques i es va convertir en col·legiata, conservant tanmateix les seves possessions i drets. Aquesta situació es va mantenir fins a mitjans del segle XIX, el 1873 es va convertir en una parròquia i va començar la seva decadència i abandonament.
Durant el segle XX el lloc fou víctima d'espolis, especialment cal considerar la venda de les pintures murals, que es van traslladar a Boston el 1915. Després es va protegir, tot i que un saqueig el 1936 va provocar la pèrdua d'una imatge romànica de Crist i de l'arxiu. Durant els darrers decennis del segle XX es van portar endavant iniciatives d'investigació, conservació i restauració del conjunt monumental, al que s'ha d'afegir el castell de Mur, al costat de la canònica i esmentat des de l'any 969.
El conjunt d'edificis de la col·legiata de Mur està format per l'església, el claustre i altres dependències annexes. L'església era de planta basilical, amb tres naus i sense transsepte, però la nau nord es va perdre i en el seu lloc es van aixecar unes capelles. El claustre, situat a ponent de l'església, és de planta rectangular, els capitells es troben en mal estat de conservació.
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
L'església
L'església
Absis lateral
Il·lustració de l'Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda... (1880)
El castell de Mur
Cal esmentar el valuós conjunt de pintures murals que guardava aquesta església amb la representació del Pantocràtor envoltat dels evangelistes, sota seu la representació d'un apostolat (entre les finestres) i en un registre més baix algunes escenes historiades, mal conservades. Malauradament, aquestes pintures foren arrencades el 1915 i ara es troben en la seva major part al Museum of Fine Arts, de Boston. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven fragments dels murals d'un absis lateral.
Murals de l'absis
Museum of Fine Arts, de Boston
Imatge de Wikimedia
Murals de l'absis lateral
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Murals de l'absis lateral
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- ADELL, Joan Albert; CASES, Maria-Lluïsa (1993). Santa Maria de Mur. Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOCHACA, M. Pilar; PORTET, C.; PUIG, R. M. (1991). Mur. Lleida: Pagès Ed.
- CORREDERA, Eduardo (2003). Santa Maria de Mur. Cronologia. Tremp: Garsineu
- COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
- MIRET I SANS, Joaquim (1911). La fundació del monastir de Mur. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 6, núm. 41
- NOLASCO, Núria (2004). L’origen i l’evolució historicoestructural de l’església romànica de Santa Maria de Mur. Tribuna d' arqueologia (2000-2001). Generalitat de Catalunya
- PALAU I BADUELL, Josep M. (2015). El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
- PUIG, Ramón María (2002). Restauració dels conjunts de Gerri i de Mur. Monestirs. Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La canònica és propera al castell de Mur, ocupen el cim d'un turó. Des de Tremp cal anar a la Guàrdia de Noguera i seguir en direcció a ponent fins agafar el trencall que porta fins a Santa Llúcia de Mur, el castell i cenobi