En aquesta església, que hom troba documentada des del 1166, s'hi ha situat tradicionalment un monestir femení, però no s'ha pogut confirmar de manera certa. La condició de Conbento de Monjas Benitas s'esmenta al Jardín de María, de Narcís Camós (1657). D'altra banda el topònim de Vallclara fa pensar en un monestir cistercenc. Potser el més probable sigui l'existència d'una comunitat de donades. Més endavant va esdevenir una propietat del monestir de Sant Pere de Casserres. Entre els segles XVI i XVIII era un santuari marià que es va reedificar a cavall dels segles XV i XVI.
Col·lecció particular
Autor i data desconeguts
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia de Família Cuyàs (s.d.)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
- CAMÓS, Narcís (1657). Jardín de María. Barcelona: Plantada
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLADEVALL I FONT, Antoni; BENET, Albert (1986). Catalunya romànica. Vol. III, Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Per anar a l'església de Vallclara cal deixar l'eix transversal al coll de Revell i seguir en direcció Sant Hilari Sacalm, prendre una pista indicada, al nord, que porta a Vallclara. Des d'aquí cal baixar uns centenars de metres fins la capella