Convent del Carme de Lleida

No és fins al 1278 que hom troba la primera referència certa d’aquest establiment carmelità en un document que tracta de l’autorització concedida per Pere el Gran per cercar uns terrenys a la ciutat i aixecar el convent, que finalment es va establir extramurs, al començament del camí de Corbins, al lloc on després es va posar l’estació del ferrocarril. L’any 1300 es va fundar al mateix convent un centre d’ensenyament, el prestigiós Estudi General creat per Jaume II en el que hi participaven diversos estaments, tant eclesiàstics com civils. El 1461 es va ordenar la seva demolició per motius de defensa de la ciutat que en aquells anys va patir durament els efectes de la guerra Civil Catalana.

A començament del segle XVIII la guerra de Successió va tornar a afectar els carmelites i la casa va quedar novament en ruïnes. Després d'establir-se provisionalment en un altre lloc, van tornar a refer l'edifici que entre 1740 i 1750 van poder ocupar i inaugurar l'any 1776. Els inconvenients no van acabar i el 1810 van patir la guerra del Francès amb una ocupació per les tropes mentre els frares eren expulsats. Hi van retornar el 1819, però el 1835 foren expulsats definitivament amb motiu de l'exclaustració. El convent es va perdre, però encara es conserva l'església, tot i que reconstruïda. El 1812 s'havia perdut la propera parròquia de la Magdalena i quan a causa de la desamortització va quedar en desús l'església del convent del Carme, s'hi va traslladar la titularitat de la Magdalena, però mantenint la devoció i el culte a la Mare de Déu del Carme. A finals del segle XIX es va recuperar aquesta darrera advocació i el temple parroquial es va refer el 1959.