Detall de la vista de Lleida
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
L'església de Santa Maria de l'Horta estava situada a la rodalia de la Pobla de Cappont, vora el camí de Vilanova de Fontanet, fins al 1327 fou la seu d'una confraria, però en aquella data fou cedida als agustins i el lloc va passar a anomenar-se Nostra Senyora de Gràcia. Aquest orde havia arribat a Lleida gràcies a les gestions de fra Bernat Oliver, provincial dels agustins. D'altra banda, també cal fer constar una tradició tardana que situa la fundació a l'època de sant Paulí de Nola, que hi hauria intervingut.
La situació del convent al carrer Major
Detall del Plan de la Place de Lerida (c1812)
Biblioteca Virtual de Defensa
El 1397 el rei Martí l'Humà va fer estada en aquest convent en la seva visita a Lleida poc després d'arribar al poder, cap al 1442 la casa va quedar afectada per una riuada, fet que s'anava reproduint a causa de la seva situació geogràfica. El 1506 els agustins de Lleida van repoblar la casa de Santa Maria de Mijaran (Vall d'Aran) i també hom els relaciona amb la d'Esterri d'Àneu. A finals d'aquell segle passava per una època de prosperitat, la seva comunitat era nombrosa, havia restaurat el convent i fou la seu de dos Capítols Provincials de l'orde, els anys 1592 i 1595.
Durant la guerra dels Segadors, les condicions de la situació militar van afectar profundament la ciutat i les cases religioses també en foren víctimes, en aquest costat del Segre van caure els convents de la Trinitat i aquest dels agustins (el 1643), els quals es van haver de refugiar a l'interior de la ciutat. Poc després els agustins van poder edificar un nou convent al carrer Major, enfront del carrer Cavallers on van tenir activitat fins a la desamortització. El 1836 es va transformar en teatre, el 1845 va quedar afectat per un incendi, es va restaurar, però el 1876 va cremar de nou i va quedar destruït.
Incendi del teatre en que s'havia convertit el convent després de la desamortització (1876)
Dibuix publicat a La Ilustración Española y Americana
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
- LLADONOSA, Josep (1972-74). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
- PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
El primer establiment estava situat a Cappont
El segon convent era al carrer Major amb Cavallers