Convent del Carme de Peralada
S Marie de Carmelo / Petralata / Convent dels Frares del Sac
(Peralada, Alt Empordà)
El convent de frares carmelitans es va establir als voltants de la vila, extramurs, en algun lloc proper a Sant Llàtzer, una església d’origen força antic, o possiblement en aquella mateixa església. Tot i que hi ha documents que situen la fundació el 1206, aquesta data tant reculada no es considera possible i segurament caldria situar l’arribada dels primers carmelites a finals d’aquella centúria, segurament el 1293.
de la Penitència de Jesucrist
Recueil de tous les costumes des ordres religieux et militaires
Jacques-Charles Bar (1778)
Bibliothèque nationale de France
Mentrestant, a mitjan del mateix segle XIII, es fundava a Peralada un convent dels Germans de la Penitència de Jesucrist, coneguts popularment com frares del sac, orde que gaudia en aquells temps una època d’expansió, especialment en terres occitanes. Aquesta casa va quedar afectada per la supressió de l’orde l’any 1274 i hauria anat deixant la seva activitat a la vila, abandonant definitivament el convent.
L’any 1293, el vescomte Dalmau de Rocabertí va encapçalar l’acte de cessió dels terrenys i convent que els frares del sac havien deixat. L'any següent els carmelites obtenien una casa a tocar de l’anterior, en la que hi havia una església en construcció. El 1346 hi ha constància del mal estat del lloc que habitaven (a Sant Llàtzer o a la vila), les obres del nou convent es van accelerar i la consagració de l'església es va produir abans del 1400. És una època d'esplendor del centre religiós, que fou objecte de donacions de personalitats de les rodalies. El 1435 la els carmelites van comprar els béns de la casa del Sant Sepulcre.
El claustre
La comunitat va patir els efectes de la Guerra Gran, el 1794, però els carmelitans hi van poder tornar l’any següent. Això va marcar el començament d’una època de turbulències, amb l’ocupació dels francesos el 1808 i el retorn de la comunitat el 1814 trobant el lloc saquejat. Una nova i curta expulsió aquell mateix any, una supressió entre el 1821 i 1824 i la definitiva el 1835. Un cop abandonat definitivament el lloc, l’església es va convertir en teatre i l’edifici conventual es va adaptar com habitatges. A mitjan del segle XIX Joana de Rocabertí, comtessa de Peralada va poder exercir els seus drets sobre el lloc i va recuperar la propietat, s’hi va posar una escola d’arts. Més tard Miquel Mateu hi va instal·lar una col·lecció d’art, escultura medieval, vidre català i una notable biblioteca.
Ara el conjunt conventual queda vinculat al castell i palau dels antics vescomtes de Rocabertí. L'església és una construcció gòtica de la segona meitat del segle XIV. És de nau única amb capelles laterals entre els contraforts. Es va restaurar en profunditat al segle XIX, aixecant de nou l’absis central. En aquell moment es va descobrir l’entramat de fusta de la coberta que era amagat sota una volta postissa; es va refer gairebé del tot, però es van poder conservar alguns elements primitius. La façana té una rosassa sota la qual hi ha la porta principal, gòtica, amb una Mare de Déu entre àngels, del segle XV. El claustre és un elegant exemplar gòtic, les galeries més antigues són de la segona meitat del segle XIV, i les més noves de cap el 1611-12.
El claustre
La biblioteca
Mestre de Casbestany, 1160-1163?
De la portada de Sant Pere de Rodes
Museu del Castell de Peralada
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Sant Llàtzer. Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà Barraquer (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Francisco J. Altés. Barcelona
- CONEJO DA PENA, Antoni (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GOLOBARDES VILA, Miguel (1953). El convento del Carmen de Peralada. José Porter, Editor. Barcelona
- PADROSA, Inés (2017). La reforma de la iglesia y convento del Carmen de Peralada (1875-1895). Peralada: Fund. Castell de Peralada
El convent del Carme és al centre de Peralada