El Sepulcre de Peralada era un priorat de l’orde canonical del mateix nom que depenia de la casa principal catalana a Barcelona, la canònica de Santa Anna.
Hom suposa que aquesta casa de l’Empordà es va establir en una propietat d’aquell orde a mitjan del segle XII, hom coneix una donació a favor del Sant Sepulcre datada el 1143 però el primer prior conegut, Pere de Noguereda, es troba esmentat el 1169 quan la fundació s’hauria consolidat. El priorat mantenia també una comunitat de donats, hom té coneixement de l’acceptació d’homes i dones per formar part d'ella. Fou una casa amb poca vitalitat, amb una forta dependència de Barcelona, a mitjan segle XIII tenia priors comendataris. El 1435 la canònica de Santa Anna de Barcelona va vendre aquest priorat al convent del Carme de Peralada, quan jo no tenia comunitat. Actualment el priorat ha quedat integrat en una masia que encara conserva ben visible la seva església.
(2001)
- ARAN I SURIOL, Joan (2002). Santa Anna de Barcelona. Barcelona: Mediterrània
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GOLOBARDES VILA, Miguel (1955). “El Sepulcre” de Peralada. Peralada: Ed. Biblioteca Palacio Peralada
- PLANAS, Meritxell; GORBS, Carles B. (2010). Els templers a les comarques gironines. Aiguaviva: Ajuntament d’Aiguaviva
El priorat era a uns 4 km al nord-oest de Peralada. Al Mas del Sepulcre, al lloc de les Olives, es conserva l'església romànica del Sant Sepulcre