Es tracta d’un orde de tipus canonical i militar fundat a Jerusalem en el marc de la Primera Croada i la presa de Jerusalem, l’any 1099. Godofred de Bouillon, un dels caps d’aquella empresa, es va erigir en protector dels llocs sagrats i aquest orde fou creat per tenir cura de l’església del Sant Sepulcre i els altres centres de devoció d’aquell territori acabat de conquerir. Per la seva organització interna la comunitat de canonges seguia la Regla de Sant Agustí.

Godofred de Bouillon travessant el Jordà i matant un camell
Il·lustració d'un manuscrit del 1337 (Bibliothèque nationale de France)
Imatge de Wikimedia Commons

Canonge del Sant Sepulcre
Il·lustració de Historia de las Instituciones Monásticas

A més de Terra Santa, l’orde es va estendre per Europa  on també es va establir en terres catalanes a partir del 1226 amb la protecció de Ramon Berenguer III i d’Alfons I d’Aragó, qui el va beneficiar en el seu testament. A la península, a part de la casa de Santa Anna de Barcelona i els seus priorats, tingué a Calataiud un dels seus centres més importants.

Sant Sepulcre de Peralada

Malgrat la protecció papal, la situació que es vivia a Orient va obligar als canonges a replegar-se a Acre, però la pèrdua d’aquest lloc estratègic el 1291 va fer que deixessin Terra Santa i es traslladaren a Europa. L’orde fou suprimit per Innocenci VIII l’any 1489, incorporant-lo al de Sant Joan de Jerusalem. La casa de Santa Anna de Barcelona va mantenir el títol fins la secularització de 1592. L’orde del Sant Sepulcre es va reorganitzar al segle XIX, però pràcticament només en la seva vessant nobiliària.

Santo Sepulcro de Calataiud

Marcèvol