Monestir de Sant Miquel de les Medes

Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, va donar la casa a l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, cessió que va rebre amb indiferència, mentre el lloc quedava a càrrec de seglars. El 1433 es va nomenar Jaume de Casanova comanador d'aquesta casa, però la nova fundació tampoc va reeixir i ni l'orde ni el comanador en van tenir cura, a la mort d'aquest, el lloc va quedar ocupat per ermitans. El 1442 l'arxipèlag de les Medes va ser víctima d'un atac dels genovesos que van saquejar la capella i torre. Ja a la segona meitat del segle XV el lloc es va restaurar, Joan Bonfill fou nomenat guardià de la casa i el papa Calixt III va confirmar la possessió del priorat a l'orde de Sant Jaume.

El 1468, a causa de la guerra Civil Catalana, l'illa fou ocupada militarment, fou abandonada per l'orde militar i va caure víctima de nou dels atacs pirates, que la van ocupar, el 1471 es va haver de pagar rescat a aquests per recuperar-la. El 1477 Sixt IV atorgava indulgències a qui col·laborés en el manteniment de la torre i monestir, que encara subsistia gràcies a aquestes donacions. El 1494, sota el comanador Jeroni Gonçales el lloc es trobava en estat de ruïna que afectava tant a l'església com la torre, el 1534 encara fou víctima d'un atac sarraí que va incendiar i destruir el lloc. El final va arribar el 1552 quan l'esfondrament d'una part de l'illa va emportar-se les restes d'aquelles construccions.