Monestir de Sant Miquel de les Medes

Sancti Micaelis Arcangeli Insule Medes / Illes Medes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Illes Medes
Sant Miquel de les Medes
Illes Medes

L'arxipèlag de les Illes Medes, situat en enfront de l'Estartit (Torroella de Montgrí), està format per les illes de la Meda Gran i la Meda Xica a més d'altres esculls de menor entitat. Durant l'edat mitjana s'havia convertit en un lloc estratègic per a la vigilància de la costa i d'aquí l'interès a convertir-lo en un punt clau per evitar naufragis i també com a defensa dels pirates que en aquella època feien incursions per la costa. Tant és així que la mateixa ciutat de Barcelona va mostrar interès i va fer aportacions econòmiques per aquella activitat.

Illes Medes
Illes Medes
Carte du gouvernement de Toreille de Mongry et des Medes
Sieur de Beaulieu, 1668
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

L'any 1178 un atac pirata efectuat des de la base de les illes Medes va afectar la canònica de Santa Maria d’Ullà, amb el resultat de la mort d'alguns canonges i la captivitat d'altres. Les illes eren propietat de la Corona arran de la seva pertinença als territoris del comtat d'Empúries i Martí l'Humà va impulsar la construcció d'una torre de defensa i al seu costat un monestir de cavallers de Sant Sepulcre de Jerusalem, que s'encarregarien de protegir les illes i la costa adjacent dels atacs dels pirates. Per aquella empresa es va obtenir la complicitat del papa Benet XIII qui va emetre una butlla amb concessió d'indulgències pels benefactors del lloc. Tot i això, les aportacions no aconseguiren fer front a les despeses de l'obra i hom autoritzà captar per aconseguir-ho.

La capella que es va construir es va dedicar a la Mare de Déu i Sant Miquel. Quan el rei Martí va morir, el 1410, encara no s'havia acabat aquella obra i fou Margarida de Prades, la seva vídua, qui s'encarregà de continuar-la. Ferran d'Antequera va cedir l'illa al prior i frares de l'orde del Sant Sepulcre, a més d'altres béns i beneficis, reservant-se la jurisdicció civil i criminal. El 1413 es va posar la primera pedra del convent que va quedar vinculat al Sant Sepulcre de Peralada. A banda del perill de les incursions corsàries, aquest establiment va patir la manca de recursos naturals, cosa que feia molt difícil la seva subsistència i quedava a mercè de les almoines i ajuts que es rebien de fora. A causa d'això, el frare Francesc Vila, de Santa Anna de Barcelona, va abandonar la custòdia de la torre i l’illa.

Illes Medes
Illes Medes
Plaza de las Islas Medas, 1813
Biblioteca Virtual de Defensa

Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, va donar la casa a l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, cessió que va rebre amb indiferència, mentre el lloc quedava a càrrec de seglars. El 1433 es va nomenar Jaume de Casanova comanador d'aquesta casa, però la nova fundació tampoc va reeixir i ni l'orde ni el comanador en van tenir cura, a la mort d'aquest, el lloc va quedar ocupat per ermitans. El 1442 l'arxipèlag de les Medes va ser víctima d'un atac dels genovesos que van saquejar la capella i torre. Ja a la segona meitat del segle XV el lloc es va restaurar, Joan Bonfill fou nomenat guardià de la casa i el papa Calixt III va confirmar la possessió del priorat a l'orde de Sant Jaume.

El 1468, a causa de la guerra Civil Catalana, l'illa fou ocupada militarment, fou abandonada per l'orde militar i va caure víctima de nou dels atacs pirates, que la van ocupar, el 1471 es va haver de pagar rescat a aquests per recuperar-la. El 1477 Sixt IV atorgava indulgències a qui col·laborés en el manteniment de la torre i monestir, que encara subsistia gràcies a aquestes donacions. El 1494, sota el comanador Jeroni Gonçales el lloc es trobava en estat de ruïna que afectava tant a l'església com la torre, el 1534 encara fou víctima d'un atac sarraí que va incendiar i destruir el lloc. El final va arribar el 1552 quan l'esfondrament d'una part de l'illa va emportar-se les restes d'aquelles construccions.


Bibliografia:
  • BATLLE GALLART, Carmen (1981). El monasterio de Sant Miquel de les Medes (Girona) y las órdenes militares. Anuario de estudios medievales. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
  • MONSALVATJE, Francesc (1909). Nomenclator histórico de las iglesias... Noticias históricas, XVII. Olot: J. Bonet
  • RIERA, Josep (2014). Com afecta l’actual crisi vocacional a la continuïtat de les ordes religioses a Torroella. Revista del Baix Empordà. Núm. 47
  • ROS, Juandomènec; OLIVELLA, Ignasi; GILI, Josep M. (1984). Els sistemes naturals de les illes Medes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

Situació:

L'arxipèlag de les Medes està situat enfront de l'Estartit