Priorat del Santo Sepulcro de Calataiud

Col·legiata del Santo Sepulcro de Calataiud / Sancti Sepulchri Calatajubis

(Calataiud, Saragossa)

Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va fer diverses donacions a l’orde del Sant Sepulcre en compensació de l’incompliment de les disposicions que Alfons el Bataller havia establert, l’any 1131, en el seu testament, designant com a beneficiaris els ordes del Temple, l'Hospital i Sant Sepulcre.

Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud

La dificultat que representava que aquells ordes poguessin governar el Regne, i l'oposició de la noblesa, va aconsellar l'acord mutu entre Ramon Berenguer IV i els ordes esmentats. L'acord pactat amb el Sant Sepulcre l'any 1141, incloïa, entre altres, unes propietats a Calataiud, que serien l'origen d'aquest monestir. L'orde va enviar Girald com a representant seu, per fer-se càrrec dels afers i posar-se al davant de les possessions que havia aconseguit a l'Aragó. Calataiud es va convertir en el centre del priorat del Sant Sepulcre, que va assolir força rellevància, aglutinant diverses comandes distribuïdes al seu entorn.

L’establiment de Calataiud s'hauria començat a construir el 1156, possiblement sobre una església preexistent. El 1249 es consagraria l'església, la que es va començar a mitjan segle XII, o potser una posterior, que va patir el saqueig de les tropes de Pere I de Castella l'any 1362. L'edifici medieval fou enderrocat el 1605 i entre 1613 i 1620 es va aixecar un de nou, l'actual, que conserva una part del claustre gòtic, que potser caldria situar cronològicament entre la segona meitat del segle XIII i el XIV, modificat més endavant.

Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Portada lateral
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Claustre medieval
Santo Sepulcro de Calataiud
Santo Sepulcro de Calataiud
Claustre medieval

Bibliografia:
  • ALCOITIA, Jacinto. La Colegiata del santo Sepulcro de Calatayud. I Jornadas de Estudio. La Orden del Santo Sepulcro. Calataiud: Ed. Alpuerto, 1991
  • BARQUERO, Carlos (2020). El testamento del rey Alfonso I de Aragón y las órdenes militares en Calatayud y su comarca. Anuario del centro de la UNED de Calatayud, núm. 26
  • CALVO, José Antonio (2015). Los canónigos regulares del Santo Sepulcro de Jerusalén en la península Ibérica (siglos XII-XV). Medievalismo, núm. 25
  • QUINTANILLA, Emilio; i altres (2016). Noticias históricas y artísticas sobre la Colegiata del Santo Sepulcro de Calatayud entre 1685 y 1702. VII Jornadas Internacionales de Estudio de la Orden del Santo Sepulcro. Saragossa
  • RINCÓN, Wifredo (1982). La orden del Santo Sepulcro en Aragón. Saragossa: Guara Ed.
  • SANMIGUEL MATEO, Agustín. El claustro del Santo Sepulcro de Calatayud. I Jornadas de Estudio. La Orden del Santo Sepulcro. Calataiud: Ed. Alpuerto, 1991

Situació:
Vista aèria

Al centre de Calataiud