Priorat de Sant Miquel Ses Closes

La primera priora coneguda és Esclarmonda, documentada el 1291 i que segurament seria la primera de la casa. Molt possiblement es tracta d’una fundació efectuada des del monestir de Sant Pere de Rodes, casa amb qui mantingué sempre una forta relació, estaria servit per un monjo d’aquell monestir i també el procurador de la comunitat seria monjo de Sant Pere de Rodes. Malgrat que la localització del priorat sempre ha estat difícil, alguns documents permeten suposar que aquest estava situat al mas Xirivilla, també conegut com Sabateres, Sabater i fins èpoques recents com mas de Sant Miquel o de la "Cambreria de Sant Pere de Rodes”, força significatiu. Està situat molt a prop de la cel·la de Sant Joan Ses Closes.

Es tractava d’una casa de certa importància en comparació amb altres monestirs femenins de la comarca i de la mateixa època. La documentació permet conèixer el nom de les priores i aspectes del seu funcionament intern. A mitjan del segle XIV es trobava en decadència i a la seva darrera època es troben diferents litigis amb el bisbat, que va encomanar a clergues de les rodalies que intervinguessin en afers de la comunitat. La darrera priora de la casa fou Garsenda de Canadal que el 1357 va tenir un greu enfrontament amb el bisbe, la naturalesa del qual hom desconeix.

La cosa és que fins i tot va ordenar que en cas de no atendre el requeriment de comparèixer davant l’autoritat eclesiàstica, la priora fos detinguda i empresonada. En aquest cas no va tenir cap efecte la intervenció de l’abat de Sant Pere de Rodes a favor de la priora. El 1371 la mateixa Garsenda va protagonitzar un altre enfrontament, aquest a causa d’un altar portàtil i la possibilitat de celebracions religioses no autoritzades expressament. El 1374 es va extingir el monestir de Sant Miquel, venent els seus béns i integrant la comunitat amb la de Santa Maria de Penardell. El lloc va seguir com a possessió de Sant Pere de Rodes.