Cel·la de Sant Joan Ses Closes
Sescloses / S. Iohannis ipsa Crosa / Bene-vivere / Sancti Johannis de Crosis
(Peralada, Alt Empordà)
La cel·la monàstica de Sant Joan Ses Closes, o Sescloses, és esmentada el 866 com església depenent de Sant Esteve de
Banyoles, però el lloc existia des de molt abans. En aquest sentit i cap el 780, s’esmenta l’abat Àtal que de pas per aquestes terres hauria establert algunes cel·les abans de fundar el 782 el monestir de Sant Policarp de Rasès (Aude).
Aquesta casa de Sant Joan i altres comunitats monàstiques properes (Sant Pere de Rodes, Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu i Sant Cebrià de Penida) foren motiu d’un llarg litigi entre Sant Esteve de Banyoles i Sant Policarp. Les cel·les haurien estat donades a Banyoles per Carles el Calb (en els anys 844 i 866) mentre que Sant Policarp també argumentava les donacions a favor seu. Durant el segle IX i X es van anar succeint una sèrie de resolucions sobre el conflicte, unes a favor de Banyoles i altres de Sant Policarp per acabar finalment amb un desenllaç pràctic: la cel·la de Sant Pere de Rodes s’havia convertit en una abadia poderosa i independent que va aconseguir de Lluís d’Ultramar un precepte (944) amb la desvinculació de Banyoles i l’annexió de les altres cel·les en litigi.
El 1064 es va consagrar una nova església, el que s’ha volgut interpretar com la seva conversió en parròquia. El títol de prior de Sant Joan Ses Closes encara s’esmenta el 1291, però podria tractar-se d’un càrrec honorífic. Va mantenir la condició de parròquia fins el 1596 i amb el temps esdevindria un santuari. L’església fou restaurada el 1940 a causa del mal estat en que es trobava.
Fotografia de Germà Garcia i Fernández, 1995
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Procedent de la catedral de Metz
Bibliothèque Nationale de France
Bibliothèque Nationale de France
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1909). Nomenclator histórico de las iglesias parroquiales... Olot: J. Bonet
- NOLLA, Josep Maria (2008). Església de Sant Joan Sescloses. L’església vella de Santa Cristina d’Aro. Del monument tardoantic a l’església medieval. Ajuntament Sta. Cristina d’Aro
La cel·la i actual capella és al nord de Castelló d'Empúries