És una de les cel·les monàstiques restaurades a finals del segle VIII per l’abat Àtal (veure Magrigul) abans que aquest fundés l’abadia de Sant Policarp de Rasès. És esmentada per primer cop l’any 866 en un precepte de Carles el Calb on consta com una possessió de Sant Esteve de Banyoles.
Procedent de la catedral de Metz
Bibliothèque Nationale de France
Fou un dels cenobis que es van disputar el mateix monestir de Banyoles i de Sant Policarp durant molts anys. El 944 va passar a dependre de Sant Pere de Rodes però els litigis amb Banyoles no van acabar. El darrer esment d’aquest lloc es troba l’any 1175. Hom va identificar la cel·la amb una capella a la vall de la Trencada, al nord de Roses i que es va destruir cap el 1970. Actualment no hi ha cap resta de la cel·la i església però hi ha vestigis d’aquella època que es poden identificar com del lloc de Penida.
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CONSTANT, André (1997). Châteaux et peuplement dans le massif des Albères et ses marges du IXe siècle au début du XIe siècle. Annales du Midi. Vol. 109
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
Era al nord de Roses, a la vall de la Trencada. Ara no hi ha cap vestigi de la cel·la