Amb el mas Montjoi de Baix al fons
Aquesta cel·la monàstica és una de les que a tingut més atenció per part dels historiadors del monacat d'aquesta època i alhora una de les que presenta més incògnites i que disposa de menys documentació fefaent.
Amb la torre arruïnada
L’any 976, en la dotació del monestir de Santa Maria de Roses, s’esmenta la cel·la de Magrigul i que uns monjos procedents d’aquest lloc, que fugien a causa de l’ocupació del seu cenobi pels “pagans”, havien construït l’església de Santa Maria de Roses. També s’esmenta que la casa de Magrigul era dedicada a la Mare de Déu, el Salvador i sant Miquel. Aquella ocupació i destrucció podria relacionar-se amb un dels atacs sarraïns, potser el 793. El cenobi s’estendria amb diverses dependències per l’actual vall de Montjoi i diferents construccions es devien trobar disperses per la mateixa. Una part d’aquesta conca de Magrigul fou donada més endavant a l’abadia de Sant Pere de Rodes.
Un diploma de Carlemany de data desconeguda atorgat a favor de l’abadia de Sant Policarp de Rasès explica que, abans que l’abat Àtal (o Àtala) fundés aquell cenobi occità, aquest personatge s’havia establert amb els homes que l’acompanyaven a Magrigul. Abans de 782 aquest abat va restaurar unes esglésies escampades en indrets de l’entorn que havien estat destruïdes pels “pagans” (sarraïns) i hi va deixar unes cel·les monàstiques, algunes d’elles es van vincular a Sant Policarp. Hi ha dubtes de les cel·les i esglésies que Àtal va restaurar o fundar, però habitualment s’esmenten les de Magrigul, Santa Maria de Roses, Sant Esteve de Mata (la Selva de Mar), Sant Fruitós de Vall de Santa Creu, Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de la Garriga (Viladamat), Sant Cebrià de Penida, Sant Joan Ses Closes, Sant Tomàs del Pení i Sant Genís del Terrer.
Amb la torre ara arruïnada (2008)
Fotografia de Xènia Berta (Patrimoni Gencat)
Fotografia de Xènia Berta (Patrimoni Gencat)
És possible que Magrigul tingui un origen força antic, fins i tot del segle VII, i que Àtal el trobés decadent però amb certa activitat. La triple dedicació que hom esmenta (la Mare de Déu, el Salvador i sant Miquel) potser fa referència a una església amb tres altars, però més aviat i tal com acostumava a passar en època visigòtica, es tracti de tres edificis independents. També en època medieval s’hi esmenta un castell. Tot i que no s’ha identificat amb seguretat cap construcció amb aquella antiga cel·la hom suposa que Mas Montjoi de Baix, la Farella, Casa Cremada i altres restes antigues hi podrien estar relacionades.
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CARRERAS I VIGORÓS, Joaquim; i altres (1999). L’església de Sant Basili. Roses, Alt Empordà. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 32
- CONSTANT, André (1997). Châteaux et peuplement dans le massif des Albères et ses marges du IXe siècle au début du XIe siècle. Annales du Midi. Vol. 109
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
A la vall de Montjoi (a llevant de Roses) hi ha vestigis d'edificacions arcaiques que podrien relacionar-se amb aquest cenobi