Possible cel·la de Sant Genís
Hom suposa que cap el segle VIII, prop de l’església del Terrer existia una cel·la monàstica però no hi ha cap document que ho pugui constatar i cal deixar-ho com hipòtesi. Les ruïnes de l’església del Terrer que encara es conserven podrien identificar-se amb les de Sant Genís, esmentada el 974 en relació amb Sant Pere de Rodes. El 1091 l’església de Sant Genís i algunes altres foren objecte de litigi entre Sant Pere de Rodes i Sant Esteve de Banyoles.
Bibliografia:
- BADIA I HOMS, Joan (1977). Aportacions a l'estudi del pre-romànic empordanès. III. Revista de Girona. Núm. 78
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
Situació:
A ponent de Llançà surt una pista que segueix la riera i passa sota la via del tren, segueix pel coll del Terrer (en direcció a Sant Silvestre de Valleta) d'on cal desviar-se al sud fins les ruïnes de l'església, que són a cosa d'uns sis-cents metres