Canònica de Santa Maria de Lledó
Beate Marie Lotonense / Lucduno
(Lladó / Lledó d’Empordà, Alt Empordà)
El lloc de Lledó ja s’esmenta per primer cop el 978 en una donació a favor del monestir de Sant Pere de Besalú. La fundació del monestir tingué lloc el 1089, quan els senyors de Navata, Adalbert i la seva muller Alamburga van reconèixer que tenien injustament diverses propietats a les rodalies que els seus avantpassats havien usurpat i decidiren renunciar a aquells drets en benefici dels clergues que hi farien vida regular. El bisbe de Girona decretà que els preveres hi visquessin sota la regla de sant Agustí.
L’acta fundacional d’Adalbert esmenta també que aquest lloc de culte dedicat a Santa Maria, antigament havia sigut ric i amb molts béns però que havia caigut en la pobresa i va quedar deshabitat, indicador de la possibilitat d’haver tingut un passat monàstic, segurament en època visigòtica. Sigui com sigui, la casa es va restaurar en forma de canònica amb la intervenció del monestir de Vilabertran, lloc d’on va venir el primer prior, Joan (1089-1115). Poc a poc la canònica es va anar assentant econòmicament gràcies a diverses donacions, els seu béns foren confirmats el 1124 pel papa Calixt II, entre els quals cal destacar la canònica de Sant Tomàs de Riudeperes (Osona) i el priorat de Santa Maria del Vilar (Pirineus Orientals).
En temps del prior Arnau de Coll (1136-1196) començà la construcció de l'església actual i les noves dependències, les que es encara conserven bastant malmeses, però. El 1168 participava en la fundació de la casa de Sant Martí Sacosta, a Girona. A començament del segle XIII i gràcies a un deixa important, el priorat va fundar un hospital de pelegrins. L'època d'esplendor perdurà fins el 1592, quan la canònica fou secularitzada pel papa Climent VIII. Des d'aleshores subsistí com a col·legiata fins el 1835, quan els clergues es van veure obligats a abandona-la, el darrer prior regular fou Jeroni Garbí (1566-1592).
Portal de l'església
Portal de l'església
Portal de l'església
L'espai de l'antic claustre
La nau central de l'església
L'absis
Antic capitell, ara beneiter
Làpida dedicada a Ramon de Palol (†1280),
pare del prior del mateix nom (1305-1328)
Exterio r de la capçalera
Museu d'Art de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol IX. L'Empordà II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d’esglésies. Vol. 13, Alt Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas. Vol. XIV. Olot: Juan Bonet
- PELLA Y FORGAS, José (1883). Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del noreste de Cataluña. Barcelona: Tasso
- PRAT I TORRENT, Lluís (1991). El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 24
- VAYREDA I OLIVAS, Pere (1930). El priorat de Lladó i les seves filials. Barcelona: B. Balmes
La canònica de Santa Maria de Lledó és al centre de la població de Lladó (Lledó d'Empordà)