|
Aquest lloc ja era
ocupat per una església dedicada a Santa Eulàlia i altres
construccions del segle IX. El 1083 el monjo Joan procedent de
Vilabertran hi va fundar
una canònica. Aquest Joan seria després el primer prior de
Santa Maria de Lledó, casa
fundada a l’Empordà el 1089. La dependència del Vilar de Lledó fou
confirmada el 1094, i el 1123 el papa Calixt II també situava
aquesta casa del Vilar entre les possessions de Lledó. La canònica
de Santa Maria del Vilar fou ampliada i consagrada de nou pel bisbe
d’Elna l’any 1142. |
|
|
Al segle XIV aquest
petit priorat o, millor, pabordia va caure en decadència i el 1535
es va unificar amb Lledó, deixant d’existir com a tal. D’altra banda
les canòniques agustinianes es van secularitzar de manera general
l’any 1592, entre elles la de Lledó. Santa Maria del Vilar va passar
a dependre més endavant de la parròquia de Villalonga i va anar
caient en l’abandó fins que el 1802 el lloc es va vendre a
particulars, que el van convertir en una explotació agrícola que
també va quedar abandonada el 1942. La casa es va recuperar, excavar
i restaurar per iniciativa de la senyora Triadou a partir del 1993 i
actualment acull una comunitat ortodoxa femenina. Es conserva
l’església, amb importants restes de pintura mural i una porta
decorada, la galeria del claustre i altres dependències. |
Portal de l'església |
