Vue de Perpignan, detall
Bibliothèque nationale de France
Sancti Stephani Acutiano / Agudano / Sant Esteve del Monestir
(Sant Esteve del Monestir / Saint-Estève, Rosselló)
Es tracta d'una antiga abadia, de la que es tenen notícies des de l'any 843, quan a la seva església s'hi va celebrar un judici, tot i que no és fins al 868 que s'esmenta explícitament el monestir. Al segle XI, era un domini del comte de Besalú, Bernat Tallaferro i l'any 1118 depenia de l'abadia de la Grassa (Aude) en qualitat de priorat, però el 1245 fou unit al monestir de Sant Martí del Canigó. Durant molts anys el domini d'aquest lloc fou motiu de disputes entre la Grassa i Sant Martí del Canigó, fins que el 1592 el papa Climent VIII el va sotmetre definitivament a aquesta darrera. El priorat va entrar en una profunda decadència, fins que en el segle XVIII va quedar sotmès a la seu episcopal d'Elna. Actualment en resta l'església abacial, bàsicament del segle XI.
(Sant Esteve del Monestir)
(Sant Esteve del Monestir)
Saint-Pierre de Castelnou
(Castellnou dels Aspres / Castelnou, Rosselló)
Segons una confirmació feta a Sant Miquel de Cuixà per Lluís d’Ultramar, l’any 937, Castellnou era una possessió d’aquell monestir. L’any 1091 s’esmenta una canònica agustiniana establerta a l’església de Sant Pere, els canonges de la qual pertanyien a Sant Ruf d’Avinyó. L’any 1592 la casa fou secularitzada i el seu patrimoni va passar al bisbat de Solsona. El que queda de l’església es troba ara integrat al castell de Castellnou, que domina la vila d’aquest nom.
Sainte-Marie de l'Eula
(el Soler / Le Soler, Rosselló)
El priorat cistercenc de Santa Maria de l'Eula és conegut des del 1175 com a casa femenina depenent del monestir de Fontfreda, on s'aplegaven dones de la noblesa local. A partir de 1275 va passar a estar regit per una abadessa. El 1285 la casa va ser víctima d'un saqueig i el 1362, a causa de la inestabilitat de la zona, la comunitat va obtenir una autorització del papa per traslladar-se a la vila de Perpinyà el que va provocar l'oposició de l'abat de Fontfreda que tenia drets sobre la casa que havien d'ocupar.
Ara al claustre de la catedral d'Elna
Fins al 1394 les monges no pogueren rebre la propietat, a l'antiga casa d'Eula només es mantingué el culte a l'església i el cementiri. La comunitat cistercenca es va dissoldre el 1567 i la casa va passar a mans del monestir de Santes Creus, que la va mantenir fins a la Revolució. Al claustre de la catedral d'Elna es conserva la tapa d'un sarcòfag procedent de monestir de l'Eula. És una obra singular signada per Ramon de Bianya i porta la imatge jacent de Ferran del Soler, mort el 1203.
Sainte-Cécile de Garrieux
(Salses / Salses-le-Château, Rosselló)
Es tracta d'una capella probablement aixecada durant el segle XI, amb modificacions posteriors. El 1260 el lloc fou donat al monestir de Sant Hilari de Carcassona (Aude), que hi va establir un priorat.
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2009). Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991). Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MONSALVATJE, Francesc (1913-155). El Obispado de Elna. Tomo III, IV. Noticias históricas, XXIV. Olot: R. Bonet
- PONSICH, Pere (1993). Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SALRACH, Josep Maria; dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica. Segles IX-XI. Generalitat de Catalunya
- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la Ville de Perpignan. Paris: H. Welter Ed.