Monestir de Sant Miquel de Cuixà

El 878, Eixalada va patir els efectes d'un aiguat i una riuada de la Tet que es va emportar el monestir i alguns dels seus monjos aigua avall. Aquesta desgràcia va fer que es prengués la decisió de no reconstruir-lo i traslladar-se a Cuixà. El juny del 879 es funda el monestir de Sant Germà de Cuixà, amb el mateix Protasi al seu front. L'establiment fou posat sota la protecció del comte Miró I de Conflent. Després d'una època sense notícies del cenobi, el 938 s'esmenta el lloc com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà.

El pas per Venècia de Garí va atraure el dux Pere Orsèol, que va renunciar i deixar-ho tot per retirar-se a Cuixà amb l'empara de Garí, va morir el 988, fou considerat sant i encara es conserva la seva tomba primitiva al claustre. Orsèol va venir acompanyat de Romuald, que va practicar l'eremitisme a Cuixà durant deu anys fins que va tornar a Ravenna, més tard es retiraria un altre cop i fundaria l'orde de la camàldula.

A finals d'aquell segle, la mala administració del monestir van portar-lo a la seva decadència, fou dirigit per abats d'altres monestirs i en els segles XIV i XV comencen a trobar-se abats comendataris. Mentrestant, l'església va patir reformes estructurals d'importància. El darrer monjo fou expulsat el 1793. La Revolució va portar a la seva venda i amb això a la degradació arquitectònica. Un dels dos campanars va caure el 1839 i, per altra banda, es va perdre parcialment la seva decoració escultòrica, una part del claustre va anar als Estats Units i ara s'ha de veure a The Cloisters, de Nova York.

L'església de Cuixà és la que es va aixecar entre els anys 956 i 974, amb modificacions posteriors i la restauració efectuada al segle XX. És de grans dimensions, de tres naus separades per murs gruixuts amb obertures amb arcs ultrapassats. Les naus laterals són més curtes. Als costats del presbiteri (de planta quadrada) hi havia unes obertures que portaven a l'exterior, seguides per dues parelles d'absidioles, una de les quals s'ha perdut. En època de l'abat Oliba es van fer importants reformes a l'església. Es van edificar uns estrets passadissos als costats del presbiteri, aprofitant les obertures a l'exterior, que es van rematar amb uns absis.

Entre el 1030 i 1035 es van construir diversos cossos a ponent de l'església. Per una banda, la capella del Pessebre, de planta circular, amb un absis i un gran pilar rodó al mig. Aquesta capella té unes altres als costats, dedicades als arcàngels Rafael i Gabriel. A llevant, i encara al subsol, es troba una construcció transversal, de tres naus des d'on es pot accedir al claustre. Sobre la capella del Pessebre i separada de l'església per un atri es trobava la capella de la Trinitat, de la que només es conserva la seva base.