Monestir de Sant Miquel de Cuixà

Abbaye Saint-Michel de Cuxa / Coxanum / S. Michaelis de Coxano

(Codalet, Conflent, Pirineus Orientals)

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà

L'origen del monestir de Sant Miquel de Cuixà està relacionat amb un altre establiment proper, el de Sant Andreu d'Eixalada, fundat el 840 i avui desaparegut. Cap al 843, al voltant d'una antiga església dedicada a sant Germà d'Auxerre, situada a Cuixà, es va aplegar un grup de religiosos sota la direcció de Protasi, un personatge destacat i influent. Les dues comunitats estaven relacionades des de l'any 864 i figuren esmentades alhora en els documents.

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà

El 878, Eixalada va patir els efectes d'un aiguat i una riuada de la Tet que es va emportar el monestir i alguns dels seus monjos aigua avall. Aquesta desgràcia va fer que es prengués la decisió de no reconstruir-lo i traslladar-se a Cuixà. El juny del 879 es funda el monestir de Sant Germà de Cuixà, amb el mateix Protasi al seu front. L'establiment fou posat sota la protecció del comte Miró I de Conflent. Després d'una època sense notícies del cenobi, el 938 s'esmenta el lloc com Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà.

A l’època del comte Sunifred II de Cerdanya l’abadia va entrar en una època d’expansió; el mateix comte va obtenir del papa Agapit II (946-955) una confirmació de béns, a més del privilegi d’exempció, és a dir que no depenia de cap seu episcopal, cosa poc freqüent en aquella època. Alhora, també va impulsar la construcció d’una nova església, consagrada el 953. Gairebé immediatament es va procedir a la construcció d’una nova església (956-974), més gran que l’anterior. En aquella època el monestir era governat per l’abat Garí, personatge cabdal que va dirigir també les abadies de Sant Hilari de Carcassona, Santa Maria d’Alet i Sant Pere de Lesat.

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà

El pas per Venècia de Garí va atraure el dux Pere Orsèol, que va renunciar i deixar-ho tot per retirar-se a Cuixà amb l'empara de Garí, va morir el 988, fou considerat sant i encara es conserva la seva tomba primitiva al claustre. Orsèol va venir acompanyat de Romuald, que va practicar l'eremitisme a Cuixà durant deu anys fins que va tornar a Ravenna, més tard es retiraria un altre cop i fundaria l'orde de la camàldula.

En aquella època, Cuixà era un monestir molt poderós i les seves possessions eren notables. Oliba, fill del comte Oliba Cabreta, va heretar els comtats de Berga i Ripoll, però el 1002 va ingressar com a monjo a Ripoll deixant els afers comtals als seus germans. En 1008 fou elegit abat de Ripoll i Cuixà, més endavant va esdevenir bisbe de Vic. Oliba va impulsar més obres de construcció a Cuixà, a més d’intervenir en molts altres afers de la mateixa comunitat i dels molts altres espais on va influir. Va morir a Cuixà el 1046. Aquesta època de puixança va tenir continuïtat fins a finals del segle XII.

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
El transsepte amb el pas posterior i una absidiola

A finals d'aquell segle, la mala administració del monestir van portar-lo a la seva decadència, fou dirigit per abats d'altres monestirs i en els segles XIV i XV comencen a trobar-se abats comendataris. Mentrestant, l'església va patir reformes estructurals d'importància. El darrer monjo fou expulsat el 1793. La Revolució va portar a la seva venda i amb això a la degradació arquitectònica. Un dels dos campanars va caure el 1839 i, per altra banda, es va perdre parcialment la seva decoració escultòrica, una part del claustre va anar als Estats Units i ara s'ha de veure a The Cloisters, de Nova York.

La vida monàstica es va recuperar el 1919, amb l'arribada d'una comunitat cistercenca. Des de començament del segle XX, va començar la valoració del monestir, amb el reconeixement de la importància del lloc, tant pel vessant històric com l'arquitectònic. En aquest sentir cal destacar la influència de Puig i Cadafalch i els seus estudis sobre l'art romànic i particularment en l'estudi i recuperació d'aquest conjunt monumental. L'any 1965 s'hi va establir una nova comunitat benedictina depenent de Montserrat, en substitució de la cistercenca.

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Absidiola
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Cripta

L'església de Cuixà és la que es va aixecar entre els anys 956 i 974, amb modificacions posteriors i la restauració efectuada al segle XX. És de grans dimensions, de tres naus separades per murs gruixuts amb obertures amb arcs ultrapassats. Les naus laterals són més curtes. Als costats del presbiteri (de planta quadrada) hi havia unes obertures que portaven a l'exterior, seguides per dues parelles d'absidioles, una de les quals s'ha perdut. En època de l'abat Oliba es van fer importants reformes a l'església. Es van edificar uns estrets passadissos als costats del presbiteri, aprofitant les obertures a l'exterior, que es van rematar amb uns absis.

Més endavant es van unir amb un pas transversal que ocupava l’espai d’una construcció anterior i a la que també s’hi va afegir un absis, de manera que aquesta església va passar a tenir-ne un total de set. El presbiteri fou modificat en època gòtica. Al segle XI es van aixecar els campanars, uns dels més antics d’aquesta mena i que més endavant serviren de model per d’altres. Ocuparen els extrems del transsepte, tancant les absidioles exteriors. En època barroca es va afegir una capella a l’extrem oriental de l’edifici que va fer desaparèixer l’absis central.

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Cripta
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
El Pessebre

Entre el 1030 i 1035 es van construir diversos cossos a ponent de l'església. Per una banda, la capella del Pessebre, de planta circular, amb un absis i un gran pilar rodó al mig. Aquesta capella té unes altres als costats, dedicades als arcàngels Rafael i Gabriel. A llevant, i encara al subsol, es troba una construcció transversal, de tres naus des d'on es pot accedir al claustre. Sobre la capella del Pessebre i separada de l'església per un atri es trobava la capella de la Trinitat, de la que només es conserva la seva base.

El claustre de Cuixà es va refer amb elements diversos recuperats després de la dispersió soferta. La seva disposició no és l'original i més encara: alguns dels capitells no procedeixen del mateix claustre; són de la tribuna de l'interior de l'església (desmuntada al segle XVI) i de la que es conserven altres elements disposats al portal que comunica el claustre amb l'església. De les altres dependències del monestir medieval en resta ben poca cosa.


Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Ara de l'altar major, amb grafitis (s X)
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
El Pessebre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
L'església
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
L'església
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
L'església
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Accés a l'església des del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Galeria del claustre, amb el portal de l'església
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
La torre del campanar
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Claustre
Claustre
Claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Porta entre l'església i el claustre, amb restes de la tribuna
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Porta entre l'església i el claustre, amb restes de la tribuna

El monestir de Cuixà a The Cloisters (Metropolitan Museum of Art, de Nova York)
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Elements del claustre exposats a Nova York
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Elements del claustre exposats a Nova York
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Capitell del claustre
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Element de la tribuna
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà / The Cloisters
Element de la tribuna

Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Claustre
Jules L. Villeneuve (c1835)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Monestir de Cuixà
Monestir de Cuixà
Portal amb elements de la tribuna
Jules L. Villeneuve (c1835)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Monestir de Cuixà
Claustre de Cuixà, a Prades
Postal antiga, col·lecció particular
Monestir de Cuixà
Claustre de Cuixà, a Prades
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia:
  • ABADAL, Ramon d' (1955). Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà. Analecta Montserratensia, vol. VIII. Abadia de Montserrat
  • BARRAL, Xavier (1977). Nouveaux apports au dossier archéologique de l'église Saint-Michel de Cuxa. In: Journal des Savants
  • BONNERY, André (1989). Églises abbatiales carolingiennes, exemples du Languedoc-Roussillon. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 20. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
  • BONNERY, André (2006). Abadia de Sant Miquel de Cuixà. Vic-en-Bigorre: MSM
  • BOTO, Gerardo (2007). Monasterios catalanes en el siglo XI. Los espacios eclesiásticos de Oliba. Monasteria et territoria. Universidad Autónoma de Madrid
  • CODINA, Daniel (2015). Les lions dans le cloître etr dans la tribune de Cuxa. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XLVI. Le cloître roman. Association Culturelle de Cuxa
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
  • DURLIAT, Marcel (1971). La fin du cloître de Saint-Michel de Cuxa. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 2
  • FONT, François (1863). Notice sur Saint Pierre Urséolo. Perpinyà: Alzine
  • FONT, François (1989). Histoire de l'abbaye royale de Saint-Michel de Cuxa. Rennes-le-Château: Schrauben
  • MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
  • MONSALVATJE, Francesc (1913). El Obispado de Elna. Tomo III. Noticias históricas, XXIII. Olot: R. Bonet
  • OLEGUER, Révérend-Père (1975). Histoire de Saint-Michel de Cuxa par les textes. II. La Roche-sur-Yon: I. Centrale
  • ORRIOLS, Anna (1996). Les imatges preliminars dels Evangelis de Cuixà. Locus amoenus, núm. 2
  • ORSÉOLO, Marie-Pierre (1952). L'abbaye de Saint Michel de Cuxa. Perpinyà: Comet
  • POISSON, Olivier (1995). Sant Miquel de Cuixà. Catalunya Romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • POISSON, Olivier; i altres (2014). Les tribunes de Cuxa et de Serrabona deux clôtures de chœur exceptionnelles de l’époque romane. Montpeller: DRAC
  • PUIG, Mercè (2021). El nombre del arquitecto de la iglesia de San Miguel de Cuixá consagrada en 975. Summa. Revista de Cultures Medievals, núm. 18
  • RIBER, Llorenç (1920). Els sants de Catalunya. Vol. 3. Cicle comtal, 1. Barcelona: Ed. Catalana
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
  • SALRACH, Josep M. (1989). El comte-bisbe Miró Bonfill i l'acta de consagració de Cuixà de l'any 974. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 10
  • VALLS, Montserrat (2013). Saint-Michel de Cuxa. Composición arquitectónica de la iglesia del siglo X. Revista de Estudios Medievales, núm, 12
  • VIALLET, Jean (1957). Le Monastère de St-Michel-de-Cuixa. Prades: Roca

Situació:
Vista aèria

El monestir de Cuixà és dins el terme de Codalet, al Conflent (departament francès de Pirineus Orientals, Occitània). Al sud de Prada