Canònica de Santa Maria de Cornellà de Conflent
Sainte-Marie de Corneilla-de-Conflent / Priorat de Cornellà de Conflent / Corneliano
(Cornellà de Conflent / Corneilla-de-Conflent, Conflent, Pirineus Orientals)
Aquesta notable església ja es troba esmentada l’any 1018, en aquell moment depenia del bisbat d’Elna, el qual la va cedir al comte Guifré II de Cerdanya en una operació de permuta signada l’any 1025. El net de Guifré II, el comte Guillem I, va disposar en el seu testament la fundació d’una canònica agustiniana en aquesta església parroquial, alhora que la va dotar convenientment.
La fundació efectiva d'aquesta casa monàstica la va fer realitat el seu fill Guillem Jordà, l'any 1097. Aquesta església de Santa Maria s'aixeca al costat de l'antic palau dels comtes de Cerdanya que aquests tenien a Cornellà. El 1356, aquest edifici fou lliurat pel rei Pere el Cerimoniós a la comunitat de canonges perquè hi passessin a residir. La casa monàstica va viure una llarga època de prosperitat fins que el 1592 fou secularitzada, el que no va ser obstacle per conservar molts dels seus béns i drets fins a la Revolució, a partir d'aquell moment van resultar malmeses o es van perdre algunes de les seves dependències, com ara el claustre gòtic. Encara es conserva l'església romànica i alguns elements mobles d'època antiga.
Torre del palau comtal
Jules L. Villeneuve (c1835)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
Postal antiga, col·lecció particular
- DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DURLIAT, Marcel (1965). La sculpture romane en Roussillon. Vol. II. Perpinyà: Tramontane
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MONSALVATJE, Francesc (1915). El Obispado de Elna. Tomo IV. Noticias históricas, XXIV. Olot: R. Bonet
- PASCUAL, Eva (2006). L’armari de Cornellà de Conflent. Aproximació al seu estudi. Estudi del Moble, núm. 4
- POISSON, Olivier (1995). Santa Maria de Cornellà de Conflent. Catalunya Romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: I. E. Catalans
- TAYLOR, J.; i altres (1835). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot
L’església de Santa Maria és a Cornellà de Conflent, als peus del Canigó, prop de Vilafranca de Conflent