Bibliothèque Rosalis (Tolosa de Llenguadoc)
Abbaye Saint-Antoine-et-Saint-Pierre de Lézat / Lesatum
(Lesat / Lézat-sur-Lèze)
El palau abacial
Els orígens d'aquest monestir no s'han pogut establir amb claredat, tradicionalment s'ha considerat que fou fundat cap a l'any 940 pel vescomte Ató de Tolosa, el primer abat conegut és Adazius, d'aquella època. El cert és que l'any 961 la casa estava sota la direcció de l'abat Garí un personatge cabdal de l'època, ben relacionat i que va intervenir en els afers de diversos monestirs de l'entorn. Segurament es va formar a Lesat, però va esdevenir també abat de Sant Miquel de Cuixà (Pirineus Orientals), Sant Hilari de Carcassona (Aude), Saint-Pierre de Mas-Grenier (Tarn i Garona) i Santa Maria d'Alet (Aude).
Garí es va relacionar amb Odó de Cluny, moment en què l'abadia va entrar a l'òrbita de l'abadia borgonyona. L'any 968, va acompanyar el comte Oliba Cabreta a Roma, on van aconseguir unes butlles del papa Joan XIII. Hauria mort cap al 998 a Lesat. Al monestir es veneraven les relíquies de sant Antoni Abat, la tradició explica que el cos del sant fou portat d'Orient per dos monjos de la casa. A mitjan segle XI es va reconstruir l'església, que durant el segle XIV es va ampliar. Ara es conserva el palau abacial del 1744, pràcticament no hi ha restes del monestir anterior.
Església de Saint-Jean-Baptiste de Lesat
- ABADAL, Ramon d' (1955). Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil: Eixalada-Cuixà. Analecta Montserratensia, vol. VIII. Abadia de Montserrat
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- MARTÈNE, Edmond; DURAND, Ursin (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. París: Delaulne
- OURLIAC Paul (1963). L'abbaye de Lézat vers 1063. Annales du Midi, núm. 64
- OURLIAC, Paul; MAGNOU, Anne-Marie (1984-1987). Cartulaire de l'abbaye de Lézat. París: CTHS
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
Cordeliers de Pamiers
(Pàmies / Pamiers)
El convent dels framenors de Pàmies hauria estat fundat poc abans del 1270, un document de Lluís IX de França d'aquesta data, l'esmenta. L'església conventual es va renovar a partir del 1415, va quedar destruïda el 1566 arran de les guerres de Religió, però encara es conserva el campanar, acabat a començament del segle XVI. El convent es va restaurar a començament del segle XVII i es va mantenir fins a la Revolució.
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- LAHONDÈS, Jules de (1882-84). Annales de Pamiers, vols. 1 i 2. Tolosa de Ll.: Privat
Augustins de Pamiers
(Pàmies / Pamiers)
El convent dels Agustins de Pàmies es va establir a finals del segle XIII, extramurs, actualment encara conserva algunes restes de construccions. El 1461 s’hi va celebrar un Capítol General de l’orde. El 1515, la ciutat fou víctima d’una epidèmia i el convent va quedar especialment afectat. El 1654, després de patir els efectes de les guerres de Religió, es va reconstruir, però l’obra fou simple i es va fer amb proporcions més modestes que l’anterior.
- CAZENAVE Annie (1973). Les ordres Mendiants dans l’Aude et l’Ariège. Les Mendiants en Pays d'Oc au XIIIe s. Toulouse: Éd. Privat
- LAHONDÈS, Jules de (1882-84). Annales de Pamiers, vols. 1 i 2. Tolosa de Ll.: Privat