Sant Odó, abat de Cluny
< índex castellano >

Nascut cap el 878 en el si d’una família aristocràtica, va servir a la cort de Guillem I d’Aquitània, el Piadós. Sentint la vocació religiosa, el 899 va ingressar a la canònica regular de Saint-Martin de Tours (Indre i Loira) on hi va estar fins que, cap el 905, va entrar a l’abadia de Saint-Pierre de Baume-les-Messieurs (Jura) restaurada poc abans per l’abat Bernó. Entre els anys 925 i 926 fou nomenat abat de Saint-Géraud d’Orlhac (Cantal). Cap el 909, Bernó havia esdevingut el primer abat del monestir de Cluny, Odó es va traslladar a aquesta abadia i a la seva mort fou nomenat el seu successor (927).
 

Abadia de Cluny
Abadia de Cluny
 

Gràcies al privilegi d’exempcióprivilegi d'exempció

Privilegi segons el qual el monestir queda sotmès directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicció diocesana
que gaudia el monestir, hom va començar a posar en pràctica algunes modificacions de la Regla de Sant Benet, donant peu a la formació de la congregació de Cluny. Va ajudar a l’expansió de l’abadia i va aconseguir que molts altres monestirs es reformessin i passessin a l’òrbita cluniacenca amb més o menys intensitat o intervenció, alguns plenament, com ara Saint-Fortuné de Charlieu (Loire), Sauxillanges (Puèi Domat), Déols (Indre), Massay (Cher) o Saint-Pierre de Souvigny (Alier), altres sense control directe. Odó és conegut també pel seu treball literari, com ara la vida de sant Guerau. A la seva mort, el 942, fou enterrat a l’església de l’abadia de Saint-Julien de Tours. Fou succeït al front de Cluny per l’abat AimarAimar (Aymard) de Cluny (910-965)

Tercer abat de Cluny (942-954). Va deixar el càrrec a mans de Maiol per problemes de salut
.

18 de novembre. Té relació amb:
- Abadia de Cluny (Saona i Loira)
- Abadia de Saint-Géraud d'Orlhac (Cantal)
- Abadia de Saint-Pierre de Baume-les-Messieurs (Jura)
- Abadia de Saint-Julien de Tours (Indre i Loira)
   

Odó
Odó de Cluny
Imatge al cor de la cartoixa de Buxheim (Baviera)
Fotografia de Memmingen, a Wikimedia
 

Aurillac / Orlhac
L'església de l'abadia Saint-Géraud d'Orlhac
 

Baume-les-Messieurs
Abadia de Baume-les-Messieurs


Bibliografia:
-
COUSIN, Patrice (1956). Précis d’histoire monastique. Bloud & Gay
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM
 
Baldiri B. - Abril de 2019
Tornar