|
Nascut cap el 878 en el si
d’una família aristocràtica, va servir a la
cort de Guillem I d’Aquitània, el Piadós.
Sentint la vocació religiosa, el 899 va
ingressar a la canònica regular de
Saint-Martin de Tours (Indre i Loira) on hi
va estar fins que, cap el 905, va entrar a
l’abadia de Saint-Pierre de
Baume-les-Messieurs (Jura) restaurada poc
abans per l’abat Bernó.
Entre els anys 925 i 926 fou nomenat abat de
Saint-Géraud d’Orlhac (Cantal). Cap el
909, Bernó havia esdevingut el primer abat
del
monestir de Cluny, Odó es va traslladar
a aquesta abadia i a la seva mort fou
nomenat el seu successor (927).
|
|
Abadia de Cluny
|
|
Gràcies al privilegi d’exempcióprivilegi d'exempció
Privilegi segons el qual el monestir queda sotmès directament al papa, evitant d'aquesta manera la jurisdicció diocesana que gaudia el
monestir, hom va començar a posar en pràctica algunes modificacions
de la Regla de Sant Benet, donant peu a la formació de la
congregació de Cluny. Va ajudar a l’expansió de l’abadia i va
aconseguir que molts altres monestirs es reformessin i passessin a
l’òrbita cluniacenca amb més o menys intensitat o intervenció,
alguns plenament, com ara Saint-Fortuné de Charlieu (Loire),
Sauxillanges (Puèi
Domat), Déols (Indre), Massay (Cher) o
Saint-Pierre de
Souvigny (Alier), altres sense control directe. Odó és conegut
també pel seu treball literari, com ara la vida de sant Guerau. A la
seva mort, el 942, fou enterrat a l’església de l’abadia de
Saint-Julien de Tours. Fou succeït al front de Cluny per l’abat AimarAimar (Aymard) de Cluny (910-965)
Tercer abat de Cluny (942-954). Va deixar el càrrec a mans de Maiol per problemes de salut. |
|
|
18
de novembre. Té relació amb: |
|
|
|
Odó de Cluny
Imatge al cor de la cartoixa de Buxheim (Baviera)
Fotografia de Memmingen, a Wikimedia
|
L'església de
l'abadia Saint-Géraud d'Orlhac
|
|
Abadia de Baume-les-Messieurs |
|
