|
La
fundació d’aquesta abadia fou obra d’Ebbes el Noble,
senyor de Déols, qui l’any 917 va començar els treballs
pel seu establiment, després d’un viatge a Terra Santa.
La casa s’havia de bastir dins del recinte de la casa
senyorial, a més en el mateix acte fundacional, Ebbes va
efectuar la corresponent dotació per garantir el
funcionament del monestir. D’altra banda el fundador va
construïr un nou castell a l’altra riba de l’Indre en el
lloc que després seria conegut com Châteauroux, deixant
el lloc de Déols per la comunitat monàstica. El primer
abat d’aquest lloc fou
Bernó
(917-926) relacionat amb altres cases monàstiques,
especialment l'abadia de
Cluny, d’on també fou el seu primer abat (909-927).
Com a Cluny, Bernó fou succeït per
sant
Odó (926-942). |
|
|
A les
acaballes del segle X va començar la reconstrucció del monestir,
l’església del qual fou consagrada el 1021. Al segle XII s’aixecava
de bell nou (el 1107 el papa Pasqual II consagrava un altar). El
1211 va caure el campanar sense provocar danys personals. Al segle
XV va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, cosa que
significaria el començament de la seva decadència: al segle XVI la
casa adoptava el règim comendatari, el 1567 seria ocupat i saquejat
i l’època d’inestabilitat es va allargar durant uns anys, tot plegat
va fer que el monestir es ressentís de la situació. El 1622 es va
decretar la seva secularització, el lloc va passar a mans d’Henri II
de Bourbon i poc a poc es van anar perdent les seves estructures,
encara es conserva una torre del campanar i alguns elements del
claustre, entre altres estructures de menor entitat. |
El monestir de Déols |
