Convent dels Cordeliers de Châteauroux
Chasteau-roux en Berri / C Castri Rodulphiani / Franciscans de Châteauroux
(Châteauroux, Indre)
El convent dels Cordeliers de Châteauroux fou fundat per Guillaume I de Chauvigny († 1234), senyor de Châteauroux, després d’un viatge a Roma efectuat l’any 1212, on hauria conegut de primera mà els primers temps del moviment franciscà. Tot i que no es disposa de documentació que permeti datar amb precisió l’arribada dels framenors, tradicionalment s’ha considerat un dels primers establiments d’aquest orde a França.
De fet, el convent ja existia abans de l’any 1248, tot i que és possible que els framenors s’hi haguessin establert anteriorment en una fundació de caràcter provisional. A partir de la segona meitat del segle XIII, el convent franciscà de Châteauroux apareix esmentat amb freqüència en la documentació. Es va aixecar en un ampli terreny cedit pel fundador, a l’interior del recinte emmurallat de la vila. Segons la tradició, sant Antoni de Pàdua (1195-1231) hauria passat per aquest lloc. El convent esdevingué el panteó dels senyors de Chauvigny, excepte del mateix fundador, que fou enterrat a l’abadia de Déols (Indre), fet que fa pensar que, l’any 1234, si la comunitat ja era establerta, l’església encara no estava acabada.
A mitjan segle XV va esclatar un enfrontament dins del convent, en alguns moments violent, entre els franciscans conventuals i els observants, partidaris d’una observança més estricta de la regla. Les diferències entre tots dos corrents van afectar profundament la comunitat i, finalment, el convent va quedar en mans dels observants, mentre que els conventuals es van traslladar als convents d’Argenton i Cluis (ambdós al mateix departament de l’Indre). L’any 1569, Châteauroux fou víctima del pas dels hugonots: alguns frares hi van perdre la vida, el convent fou saquejat i els arxius es van destruir. La comunitat mai no es va poder recuperar completament.
Sala capitular
Foto de Benjamin Smith, a Wikimedia
El 1789, quan va esclatar la Revolució, la comunitat era formada per només dos frares, que van abandonar el convent l’any 1791. L’església i les dependències conventuals foren destinades a usos diversos, entre els quals una presó i una caserna. El 1803, l’església va reprendre el culte com a parròquia, sota l’advocació de Saint-André, funció que va mantenir fins al 1876, quan el culte es traslladà a una nova església dedicada al mateix titular. Tant l’església com les dependències conventuals foren restaurades durant el darrer quart del segle XX.
Foto de Benjamin Smith, a Wikimedia
- COURTECUISSE, Max. (1924). Actes du chapitre des Frères Mineurs de l'observance cismontaine tenu à Châteauroux en 1478. Revue d'histoire franciscaine, vol. 1/4
- FAUCONNEAU-DUFRESNE, Victor Albans (1873). Histoire de Déols et de Châteauroux. Vol. 2. Châteauroux: A. Nuret
- LACOUR, Francesca (2011). Les fils de saint François en Berry. Le couvent des Cordeliers de Châteauroux du XIIIe siècle à nos jours. La Crèche: Geste Ed.
- PICOU, Francesca (1979). Le couvent des cordeliers de Châteauroux
- WADDING, Luke (1734). Annales minorum seu Trium Ordinum a S. Francisco institutorum, vol. IX. Roma: R. Bernabò
El convent dels Cordeliers està situat al costat nord del centre històric de la ciutat de Châteauroux