L’origen d’aquesta casa es troba a l’abadia de Saint-Gildas de Rhuys (Morbihan, Bretanya) fundada cap el 536 per sant Gildas i lloc on es veneraven les seves restes. Més endavant, el 919, a causa de les invasions dels vikings que assolaven la regió, la comunitat es va veure obligada a abandonar el monestir emportant-se els béns més preuats, entre ells les relíquies del fundador. Després d’un llarg periple, cap el 933 foren acollits per Ebbes, senyor de Déols, qui els va facilitar l’establiment d’un nou monestir amb l’aportació dels terrenys necessaris i la cessió de drets per poder tirar endavant l’empresa. Els seus successors van completar la fundació acabant la construcció del monestir i la concessió de més privilegis al seu favor.

El 1590, en el marc de les guerres de Religió, l’abadia va patir un setge que va provocar la pèrdua de vides i béns, a començament del segle XVII es treballava en la seva reconstrucció però el 1622 el papa va concedir a Henri II de Bourbon la secularització de la casa que va passar de fet a les seves mans i les seves dependències van anar desapareixent poc a poc. Ara l’element més visible de l’antiga abadia és la torre rodona d’un colomar. El monestir havia mantingut un ampli patrimoni i diversos priorats, com ara el de Saint-Maur-sur-Indre o Saint-Marcel.