L’origen
d’aquesta casa es troba a l’abadia
de Saint-Gildas de Rhuys (Morbihan, Bretanya)
fundada cap el 536 per
sant
Gildas i lloc on es veneraven les seves restes. Més
endavant, el 919, a causa de les invasions dels vikings
que assolaven la regió, la comunitat es va veure
obligada a abandonar el monestir emportant-se els béns
més preuats, entre ells les relíquies del fundador.
Després d’un llarg periple, cap el 933 foren acollits
per Ebbes, senyor de Déols, qui els va facilitar
l’establiment d’un nou monestir amb l’aportació dels
terrenys necessaris i la cessió de drets per poder tirar
endavant l’empresa. Els seus successors van completar la
fundació acabant la construcció del monestir i la
concessió de més privilegis al seu favor.
El 1590, en el
marc de les guerres de Religió, l’abadia va patir un
setge que va provocar la pèrdua de vides i béns, a
començament del segle XVII es treballava en la seva
reconstrucció però el 1622 el papa va concedir a Henri
II de Bourbon la secularització de la casa que va passar
de fet a les seves mans i les seves dependències van
anar desapareixent poc a poc. Ara l’element més visible
de l’antiga abadia és la torre rodona d’un colomar. El
monestir havia mantingut un ampli patrimoni i diversos
priorats, com ara el de Saint-Maur-sur-Indre
o Saint-Marcel. |
|
Bibliografia:
- BESSE, J. M. (1912). Abbayes et prieurés de l’ancienne France.
Vol. 5. Bourges. Ligugé, París
- CHÉNON, Émile (1885). Un monastère breton à Châteauroux
(Saint-Gildas en Berry). Rennes: Catel
- FAUCONNEAU-DUFRESNE, Victor Albans (1873). Histoire de Déols et
de Châteauroux. Vol. 1. Châteauroux: A. Nuret
- LUCO, Abbé (1869). Histoire de Saint Gildas de Rhuys.
Vannes: L. Galles
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia
Regia |
|