El priorat de Saint-Marcel depenia de la propera abadia de Saint-Gildas de Châteauroux (Indre). Es va construir sobre una antiga església dedicada a sant Marcel d’Argenton i el seu company Anastasi, romans, en el segle III foren martiritzats en aquest lloc, on es veneraven. La fundació de la casa fou impulsada per Guillaume I de Chauvigny (c. 1190-1233).
Portal occidental
Els senyors de Chauvigny també van fundar en la mateixa època el priorat de Saint-Étienne d’Argenton, situat molt a prop d’aquí. El priorat de Saint-Marcel es troba esmentat per primer cop l’any 1216 i, el 1226, el papa li confirmava els seus béns. Una de les conseqüències de l’arribada del règim comendatari a Saint-Gildas (1523) fou la pèrdua de l’activitat monàstica en aquest priorat, en endavant Saint-Marcel fou un simple benefici a mans de persones alienes a aquesta casa. Malgrat la secularització de l’abadia mare (l’any 1622), el títol de prior va subsistir fins a la Revolució, alhora que es mantenia activa la parròquia.
L’església és d’una sola nau, dividida en tres trams, que enllaça amb un transsepte de doble nau, espai destinat originàriament a la comunitat monàstica, on encara es conserva el cadirat del cor. La capçalera està formada per tres absis de planta semicircular. La construcció es va fer en època de la fundació del priorat, en el segle XII i començament del XIII, la part més antiga correspon a la nau. L’absis sud s’aixeca sobre una cripta, construïda aprofitant el desnivell del terreny. Amb el pas dels anys fou objecte de modificacions i restauracions, especialment durant el segle XIX, quan també es va refer el campanar.
Portal occidental
Del seu mobiliari destaca el tresor, amb un notable conjunt de peces, entre les quals una arqueta reliquiari esmaltada, una arqueta de fusta amb el Martiri de sant Marcel d’Argenton i un copó esmaltat del segle XIX. També conserva una pintura mural amb Sant Lluís presentant un clergue a la Mare de Déu (segle XVI). El cadirat del cor és de l’època del darrer prior regular, Antoine Barbaud (1484-1522).
Sant Lluís presentant un clergue a la Mare de Déu (segle XVI)
Vitrall modern (s. XX)
Sants Marcel d’Argenton i Anastasi, Llorenç i Esteve
Arqueta esmaltada (primera meitat del s. XIII)
Arqueta esmaltada (primera meitat del s. XIII)
Arqueta esmaltada (primera meitat del s. XIII)
Arqueta de fusta amb el Martiri de sant Marcel d’Argenton
Copó esmaltat (s. XIX)
Cripta
Esquema de la planta, amb la cripta
Il·lustració d'Esquisses pittoresques sur le département de l'Indre (1854)
Il·lustració d'Esquisses pittoresques sur le département de l'Indre (1854)
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 7. París: Bloud et Barral
- HUBERT, Eugène (1889). Dictionnaire historique, géographique et statistique de l'Indre. Châteauroux: Badel
- LA TRAMBLAIS, Louis Alexandre de; i altres (1854). Esquisses pittoresques sur le département de l'Indre. Châteauroux: Migné
- LACOUR, Francesca (2011). L’abbaye Saint-Gildas de Châteauroux et ses dépendances en Bas-Berry. Colloque Saint Gildas
- LAURIÈRE, LENAIL (1874). Argenton, Saint-Marcel. Congrès archéologique de France, 40 ss. Société française d'archéologie
- PRACHE, Anne (1987). L’église de Saint-Marcel. Congrès archéologique de France, 142 ss. Société française d'archéologie
Saint-Marcel està situat a la comuna del mateix nom, a tocar d'Argenton, al sud de Châteauroux