|
L'any 828
el comte Wicfred de Bourges i la seva esposa van fundar
una església dedicada a la Mare de Déu al lloc de
Strada. Poc després, a causa d’una visió sobrenatural,
els mateixos personatges d’acord amb Pipí I d'Aquitània
van establir un monestir en aquell lloc que es va
dedicar a Saint-Sauveur. El seu primer abat fou Dodon.
Prop d’aquest monestir es trobava el sepulcre de sant
Genulf i del seu pare sant Genit, personatges que la
tradició fa originaris de Roma i que van arribar a
aquestes terres al segle III després del seu pas per
Cahors. L’abat Mainard va aconseguir de Carles el Calb
l’oportuna llicència per traslladar les relíquies dels
sants a Saint-Sauveur d’Estrées però a causa de les
invasions normandes tant les relíquies com la comunitat
monàstica es van refugiar temporalment al monestir de
Saint-Pierre-le-Moûtier (Nièvre). |
|
|
El 990 va
començar la construcció d’un nou monestir on es van disposar
convenientment les relíquies de sant Genulf. La vida al monestir va
continuar, en època més avançada aquesta casa es va conèixer amb el
nom de Saint-Genou, en detriment del de Sant-Sauveur que va anar
quedant en desús. L’entrada del règim comendatari va afectar la casa
que va entrar en decadència, de manera que el 1773, abans de la
Revolució, el monestir fou suprimit i l’església es va convertir el
parròquia. Saint-Laurent de Palluau, situat a ponent de l’abadia,
era un priorat d’aquest monestir. |
Abadia de Saint-Genou |
