Alguns detalls de la història de l’abadia de Saint-Genou són coneguts indirectament gràcies a la narració dels Miracles de sant Genulf, escrita per un monjo d’aquest monestir a començament del segle XI. Més endavant, les notícies són molt escasses a causa de la destrucció de l’arxiu, l’any 1580. L’any 828, el comte Wicfred de Bourges († 838) i la seva esposa Oda van fundar i dotar una església dedicada a la Mare de Déu al lloc de Strata (l’Estrée). L’any 830, Pipí I d’Aquitània (c. 797-838) va confirmar la fundació i li va atorgar privilegis. Probablement no era una simple església i, en realitat, podria tractar-se d’una canònica aquisgranesa.
En una data indeterminada, els mateixos personatges van fundar aquest monestir benedictí, també a l’Estrée, però a la riba de l’Indre, que es va dedicar a Saint-Sauveur; el seu primer abat fou Dodon († 853). L’any 843, el rei franc Carles el Calb (823-877) va confirmar la fundació i els privilegis d’aquesta segona casa que, possiblement, va acollir els canonges de l’Estrée. Prop d’aquí, al monestir de Selles-sur-Nahon (Indre), es guardaven els sepulcres de sant Genulf i del seu pare, sant Genit, personatges que la tradició fa originaris de Roma i que van arribar a aquestes terres al segle III, després d’una estada a Cahors, on es considera que Genulf fou el primer bisbe d’aquella diòcesi.
L’abat Mainard, successor de Dodon, va obtenir de Carles el Calb la llicència per traslladar les relíquies dels sants a Saint-Sauveur de l’Estrée, però, a causa de les invasions normandes, tant les relíquies com la comunitat monàstica es van refugiar temporalment al monestir de Saint-Pierre-le-Moûtier (Nièvre). Quan la situació es va estabilitzar, les relíquies i la comunitat van poder retornar al seu monestir, que posteriorment seria conegut amb l’advocació de Saint-Genou. Saint-Laurent de Palluau, situat a ponent de l’abadia, era un priorat d’aquesta casa. D’altra banda, després del pas dels vikings, la canònica de l’Estrée havia desaparegut i, a partir del segle X, aquell lloc es documenta com una parròquia.
Cap al 994 va començar la construcció d’un nou monestir on es van disposar adequadament les relíquies de sant Genulf. L’església fou consagrada pels arquebisbes de Bourges i Tours l’any 1066. En aquesta època, el monestir vivia una etapa de prosperitat. Cap a l’any 1007 va poder enviar monjos per a la fundació de l’abadia de Beaulieu-lès-Loches (Indre i Loira). Durant el segle XV, l’arribada del règim comendatari va afectar la casa, que va entrar en decadència. El 1673, l’abat va ordenar la destrucció de la nau de l’església a causa del seu deteriorament i perquè havia deixat de ser necessària. El 1773, abans de la Revolució, el monestir fou suprimit i l’església es va convertir en una parròquia.
El monestir fou venut l’any 1796, però més endavant l’església va recuperar el culte parroquial i es va protegir. L’edifici es troba molt modificat; és el resultat de les batzegades de la història i de les profundes intervencions efectuades en la segona meitat del segle XIX. És d’estructura romànica i consta d’una nau central amb absis, que conté el presbiteri, i dues naus laterals. Havia tingut un transsepte, que s’ha perdut. Presenta una notable sèrie de capitells, però les restauracions poc curoses efectuades sobre molts d’ells els donen una aparença gairebé nova i en dificulten la interpretació. El conjunt es podria datar, en el seu origen, entre el segle XI i el començament del XII.
Daniel a la fossa dels lleons
Capitell vegetal amb aus
Escenes de la vida de sant Genulf
Il·lustració d'Église de Saint-Genou (1853)
Postal antiga, col·lecció particular
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BOUSSARD, Jacques (1962). L'origine des familles seigneuriales dans la région de la Loire moyenne. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 19
- BOUYONNET, Pierre (1902). Estrées-Saint-Genou. Bulletin de la Société Académique du Centre. Vol. I. Châteauroux: Langlois
- CAMUS, Marie-Thérèse (1987). L'église de Saint-Genou. Congrès archéologique de France, 142 ss. Société française d'archéologie
- DALY, César (1853). Église de Saint-Genou (Indre - Xie siècle). Revue générale de l'architecture et des travaux publics, vol. 11. París
- DESHOULIÈRES, François (1947). L'église de Saint-Genou (Indre). Bulletin Monumental, Vol. 105/1
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- OURY, Guy-Marie (1994). Un monastère de la Touraine berrichonne: Saint-Genou de l'Estrée du IXe au XIIe siècle. Bulletin de la Société archéologique de Touraine. Tours
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1589). Histoire de Berry. París: J. Morel
L’església de l’abadia de Saint-Genou està situada a ponent de Châteauroux, en direcció a Loches