L’església de Saint-Laurent de Palluau pertany a un antic priorat depenent de l’abadia de Saint-Genou (Indre), situada molt a prop d’aquí, a llevant. És l’únic element identificable d’aquell establiment monàstic. L’església pot datar-se entre els segles XI i XII, inicialment estava dedicada a Notre-Dame, però, cap al segle XV, va canviar l’advocació per la de Saint-Laurent. No es coneixen notícies rellevants d’aquesta casa, cal tenir en compte que la mateixa abadia de Saint-Genou tampoc ha conservat la seva documentació.
L’any 1773, el monestir de Saint-Genou fou suprimit i, després de la Revolució, el 1792, Saint-Laurent va passar a mans particulars. L’església, malgrat haver estat desafectada, convertida en habitatge i haver patit períodes d’abandonament, encara conserva bona part de les seves estructures, entre les quals destaca una cripta. Consta d’una nau amb un absis de planta semicircular. El lloc és conegut sobretot per les pintures murals que encara conserva, datades al segle XII, a les quals es van afegir noves pintures al segle XV, probablement relacionades amb el canvi d’advocació de l’església en favor de sant Llorenç. Entre les més antigues destaquen una Mare de Déu en majestat i un Crist amb el Tetramorf.
Cripta
- BRYANT, Simon (2006). Palluau-sur-Indre (Indre). Rue Basse et rue de Verdun (prieuré Saint-Laurent). Archéologie médiévale, 36
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- HUBERT, Eugène (1889). Dictionnaire historique, géographique et statistique de l'Indre. Châteauroux: Badel
- LAMY (1902). Archiprêtré du Blanc. Bulletin de la Société académique du Centre, núm. 8/1. Académie du Centre
La capella està situada a la comuna de Palluau-sur-Indre, al nord-oest de Châteauroux