El monestir de Saint-Pierre de Méobecq fou fundat l’any 632 per sant Cirà (Sigiran, Cyran), amb la intervenció de Flaocat, majordom de palau de la cort merovíngia, i del rei Dagobert (c. 600-639), que li van facilitar la tasca. En aquella època també van fundar el monestir de Lonrey, que després seria conegut com a Saint-Cyran-en-Brenne (Indre), on el fundador va morir cap a l’any 657. Les notícies sobre aquesta casa són escasses, especialment pel que fa al seu període inicial.
Durant la primera meitat del segle XI es va aixecar una nova església, conservada en bona part, edifici consagrat l’any 1048 per Aymon, arquebisbe de Bourges. En aquell moment es va atorgar al monestir el privilegi d’immunitat. El 1174, una butlla del papa Alexandre III confirmava els béns de la casa, i el papa Gregori IX ho va ratificar l’any 1227. Al segle XVI, Méobecq es trobava en decadència. El 1569, a causa de les guerres de Religió, va patir un incendi que va mutilar l’església. A més, el 1651 va caure el campanar aixecat sobre el creuer, fet que va malmetre la capçalera. La resta del monestir també patia greus problemes de conservació.
L’església va quedar esbotzada i sense tancament fins al 1658, quan es va construir una nova façana que va escurçar considerablement la nau, de la qual només van quedar els tres primers trams, a tocar del transsepte. Poc després es van enderrocar les parts inservibles. L’any 1674 es va crear l’arxidiòcesi de Quebec (Canadà). A causa de la seva decadència, les rendes de Méobecq van acabar essent atribuïdes a aquella seu, mentre pràcticament ja no hi havia monjos. L’abadia fou suprimida l’any 1735 i Méobecq es va convertir en una parròquia. El 1792, arran de la Revolució, el monestir es va vendre però, posteriorment, l’església va recuperar les funcions parroquials.
Del monestir pràcticament només es conserva l’església, bé que mutilada. Ara consta d’una nau molt curta, el transsepte i la capçalera, formada per un absis central i quatre absidioles laterals, algunes amb pilars aixecats posteriorment que n’entorpeixen l’accés. Les restes pertanyen a diverses èpoques: té una base estructural del segle XI, amb intervencions posteriors. L’edifici es va restaurar en diverses ocasions, especialment durant la segona meitat del segle XIX. Conserva capitells medievals a l’interior i també pintures murals romàniques, tot i que han estat parcialment retocades amb posterioritat.
Sant Cirà
Planta de l'església
L'ancienne église abbatiale Saint-Pierre de Méobecq
Interior de l'església
Il·lustració d'Esquisses pittoresques sur le département de l'Indre
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- FAVIÈRE, Jean (1970). Berry roman. La nuit des temps, 32. Zodiaque
- GAUDON, Constantin (1886-88). Histoire des abbayes royales de Méobecq et de St-Cyran. Revue du Centre. Châteauroux: Académie du Centre
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 14. París: Bloud et Barral
- LA TRAMBLAIS, Louis Alexandre de; i altres (1854). Esquisses pittoresques sur le département de l'Indre. Châteauroux: Migné
- LAMY, Abbé (1895). L'abbaye et la paroisse de Méobecq depuis l'origine jusq'a nos jours. Bulletin de la Société Académique du Centre. Vol. I. Châteauroux: Langlois
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VERGNOLLE, Éliane (1987). L'ancienne église abbatiale Saint-Pierre de Méobecq. Congrès archéologique de France 142 ss. Société française d'archéologie
Méobecq està situat al sud-oest de Châteauroux