La data de fundació de l’abadia de Notre-Dame de La Prée és incerta. Alguns autors l’han situat l’any 1128, però no apareix documentada fins al 1145, data que figura en els registres cistercencs. Possiblement, aquest sigui el moment de finalització de les obres. Raoul II d’Issoudun († 1164), el seu promotor, va demanar la intervenció de Bernat de Claravall (1090-1153), que hi va enviar els primers monjos. L’any 1145, el mateix Bernat va participar en la consagració de l’església.
D’altra banda, s’esmenta que l’any 1141 hi van arribar els monjos de l’abadia benedictina de Bois-Dabert (o d’Habert, al departament de Cher), que es van integrar en aquesta comunitat. Eudes III († 1199), net del fundador, confirmava el 1190 els béns donats pel seu avi. A cavall dels segles XII i XIII, La Prée ja havia aplegat un important patrimoni de drets i possessions. Probablement, el monestir fou víctima de la guerra dels Cent Anys, després de la qual es va fortificar. La construcció de defenses va evitar-ne l’ocupació directa durant les guerres de Religió, però va patir els efectes de la inestabilitat d’aquell període. Això, juntament amb l’arribada del règim comendatari, la va portar a la decadència.
La manca de manteniment va fer que les construccions entressin en perill de ruïna. L’any 1638, l’abadia encara va patir un incendi. No es va començar a recuperar fins a mitjan segle XVIII i, quan va arribar la Revolució, el lloc es trobava plenament restablert. Un cop expulsada la comunitat cistercenca, el monestir fou venut a un particular el 1791 i es va reformar profundament; l’església es va enderrocar i el conjunt es va adaptar com a residència. Posteriorment, La Prée es va dedicar a activitats industrials i, finalment, es va recuperar com a lloc d’habitatge. A mitjan segle XX es va convertir en un centre assistencial i, més endavant, s’hi va establir una associació amb finalitats artístiques i culturals.
Galeria occidental del claustre
Actualment, es conserva l’espai del claustre amb algunes de les construccions que l’envoltaven. Li manca el costat nord, on s’aixecava l’església. Les dependències han estat molt modificades, però entre elles cal destacar la sala capitular i la galeria de ponent. També es conserven alguns vestigis de l’església, que era de tres naus, amb transsepte i una capçalera formada per cinc absis de planta rectangular.
Filiació de La Prée
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de La Prée / 1145
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Làpida funerària de l'abat Étienne de Trécis (1290-1306)
Vestigis del transsepte, amb un sepulcre
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- PÉRÉMÉ, Armand (1847). Recherches historiques et archéologiques sur la ville d'Issoudun. París: B. Duprat
- RAYNAL, Louis (1844). Histoire du Berry, vol. 2. Bourges: Vermeil
- ROBERGE, Céline (2011). Les abbayes cisterciennes de l'ancien diocèse de Bourges aux XIIe et XIIIe siècles. Tesi doctoral. Université Paris Ouest
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1589). Histoire de Berry. París: J. Morel
- THIL, Colonel (1929). Notes sur l’abbaye de La Prée. Mémoires de la Société des antiquaires du Centre, vol. 43. Bourges
El monestir de La Prée pertany a la comuna de Ségry, a llevant d’Issoudun