Monestirs
Monestirs de la
Bretanya
Abadia de Saint-Gildas de Rhuys
< anterior Inici França Bretanya Morbihan següent >
castellano
cercador contacte facebook

Morbihan

Es tracta d’un monestir fundat al lloc de Rhuys pel sant Gildas, personatge vingut de la Gran Bretanya que s’havia establert a l’illa d’Houat. Gràcies a la seva popularitat cap el 536 va fundar el monestir, es retiraria i després de la seva mort seria enterrat a l’abadia que porta el seu nom. Hi ha poca informació d’aquella època i dels segles següents, el 919 l’establiment monàstic quedaria abandonat a causa d’una incursió normanda. Aquella comunitat fugitiva s’uniria amb la de Saint-Sauveur de Locminé que estava situada al nord i les dues s’establirien finalment (cap el 933) a Déols (Châteaurroux) on el 935 fundarien el monestir de Saint-Sauveur i Saint-Gildas (Indre), ara desaparegut, aquells monjos no tornarien mai a la Bretanya.

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys


Benedictins



Saint-Maur


 

Monasticon Gallicanum
Saint-Gildas de Rhuys
Gravat núm. 168 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys


Mentrestant els llocs de Rhuys i Locminé van quedar abandonats i en ruïna, el 1008 el duc Geoffroi I de Bretanya va demanar a l’abadia de Fleury que es fes càrrec de retornar-li l’activitat monàstica i aquell mateix any va arribar a Rhuys l’abat Félix que va reconstruir l’antic monestir, el 1032 es consagrava la nova església. Locminé va quedar com a priorat d’aquesta abadia. El 1026 l’abat Félix també va participar en la fundació del monestir de Saint-Gildas-des-Bois (Loira Atlàntic) aportant relíquies de sant Gildas. Al segle XVI la casa va començar a estar dirigida per abats comendataris, que va ajudar a la seva decadència, el 1575 va caure la coberta de l’església a causa de problemes estructurals no resolts. Malgrat les reparacions fetes, l’abadia continuava en decadència i amenaçava ruïna. El 1650 es va adherir a la congregació de Saint-Maur que va començar la seva restauració. Tot i així, encara el 1668 un llamp i el 1674 una ocupació militar la van malmetre. El 1772 li fou suprimit el títol d’abadia i la casa es va vincular al bisbat de Vannes. La Revolució va acabar definitivament amb la vida monàstica i el lloc fou venut. Més endavant l’església va esdevenir parroquial i altres dependències foren ocupades per les Sœurs de la Charité de Saint-Louis.

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys


Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys


Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys


Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Saint-Gildas de Rhuys

Saint-Gildas de Rhuys
Imatge i sepulcre de sant Gildas


Bibliografia:
- CHAMPEAUX, Roger (1983). Saint-Gildas de Rhuys. Les abbayes bretonnes. Biennale des Abbayes Bretonnes / Fayard
- LUCO, Abbé (1869). Histoire de Saint Gildas de Rhuys. Vannes: L. Galles

 


Situació:

Saint-Gildas-de-Rhuys es troba a la costa, al sud de Vannes

Baldiri B. - Juliol de 2014