| 
						Es tracta 
						d’un monestir fundat al lloc de Rhuys pel 
						sant Gildas, 
						personatge vingut de la Gran Bretanya que s’havia 
						establert a l’illa d’Houat. Gràcies a la seva 
						popularitat cap el 536 va fundar el monestir, es 
						retiraria i després de la seva mort seria enterrat a 
						l’abadia que porta el seu nom. Hi ha poca informació 
						d’aquella època i dels segles següents, el 919 
						l’establiment monàstic quedaria abandonat a causa d’una 
						incursió normanda. Aquella comunitat fugitiva s’uniria 
						amb la de Saint-Sauveur de Locminé que estava situada al 
						nord i les dues s’establirien finalment (cap el 933) a 
						Déols (Châteaurroux) on el 935 fundarien el 
						monestir de 
						Saint-Sauveur i Saint-Gildas (Indre), ara desaparegut, aquells 
						monjos no tornarien mai a la Bretanya. |  | 
					
						| 
						
			Mentrestant els llocs de Rhuys i Locminé van quedar abandonats i en 
			ruïna, el 1008 el duc Geoffroi I de Bretanya va demanar a l’abadia 
			de Fleury que es fes càrrec de retornar-li l’activitat monàstica i 
			aquell mateix any va arribar a Rhuys l’abat Félix que va reconstruir 
			l’antic monestir, el 1032 es consagrava la nova església. Locminé va 
			quedar com a priorat d’aquesta abadia. El 1026 l’abat Félix també va 
			participar en la fundació del monestir 
			de Saint-Gildas-des-Bois (Loira Atlàntic) aportant relíquies de 
			sant Gildas. Al segle XVI la casa va començar a estar dirigida per 
			abats comendataris, que va ajudar a la seva decadència, el 1575 va 
			caure la coberta de l’església a causa de problemes estructurals no 
			resolts. Malgrat les reparacions fetes, l’abadia continuava en 
			decadència i amenaçava ruïna. El 1650 es va adherir a la congregació 
			de Saint-Maur que va començar la seva restauració. Tot i així, 
			encara el 1668 un llamp i el 1674 una ocupació militar la van 
			malmetre. El 1772 li fou suprimit el títol d’abadia i la casa es va 
			vincular al bisbat de Vannes. La Revolució va acabar definitivament 
			amb la vida monàstica i el lloc fou venut. Més endavant l’església 
			va esdevenir parroquial i altres dependències foren ocupades per les 
			Sœurs de la Charité de Saint-Louis. | 
            
            
             Saint-Gildas de Rhuys
 |