Aquesta casa monàstica es va establir gràcies a la voluntat de Simon, senyor de La Roche-Bernard (Morbihan), la nissaga de La Roche era d’origen víking, els seus antecessors s’havien establert en aquell lloc cap el 919. Aquell acte fundacional es va formalitzar l’any 1026 tot i que molt possiblement ja s’hi havia aplegat una comunitat pocs anys abans amb aquella finalitat procedent de Saint-Sauveur de Redon (Ille i Vilaine). La comunitat va quedar vinculada a l’abadia de Saint-Gildas-de-Rhuys (Morbihan), l’abat Félix de Rhuys va participar en l’esdeveniment amb l’aportació de relíquies de sant Gildas, fundador de Rhuys el segle VI. Gràcies a això, la nova casa també es va posar sota l’advocació d’aquell sant. El fundador també va dotar econòmicament el nou monestir.

Saint-Gildas-des-Bois

Saint-Gildas-des-Bois

Els descendents del fundador van continuar donant suport al monestir que va esdevenir un centre de poder econòmic i religiós gràcies a aquesta intervenció i de la presència de les relíquies de sant Gildas, especialment invocades en casos de follia. El 1176 el papa Alexandre III va posar l’abadia sota la seva protecció. La construcció de l’església va acabar cap el 1214. El segle XIV va portar un època d’inestabilitat i decadència i a començament del segle següent el monestir es trobava en ruïna material. Després la casa va passar a estar governada per abats comendataris el que no va ajudar la seva recuperació, agreujada pels efectes de les guerres de Religió durant la segona meitat del segle XVI. No fou fins l’arribada dels mauristes, el 1645, que va començar la reforma i reconstrucció de l’establiment monàstic. L’activitat monàstica va desaparèixer el 1790, amb la Revolució, moment en que es van perdre les relíquies de sant Gildas, més endavant el lloc va passar a estar ocupat per una comunitat femenina. El 1944 l’església va patir especialment els efectes d’un bombardeig, durant la Segona Guerra Mundial.

Saint-Gildas-des-Bois