Abadia de Saint-Sauveur de Redon

Monestirs

Monestirs de la
Bretanya

Abadia de Saint-Sauveur de Redon

< anterior

Inici

França

Bretanya

Ille i Vilaine

següent >

castellano

Ille i Vilaine

Aquesta abadia fou fundada el 832 per sant Conwoïon el qual es va retirar en aquest lloc amb quatre companys més per practicar l’eremitisme, alhora que obtenia la cessió dels terrenys pel nou assentament dels senyors locals, a més del suport de Nominoe (c.800-851), el primer rei de Bretanya. Els molts episodis miraculosos que hom atribuïa a aquella comunitat van impulsar el seu prestigi, l’arribada de devots i les donacions del nobles. El 833 hi va arribar un monjo benedictí que va instruir la comunitat en la Regla de Sant Benet, que van adoptar seguidament. Tot plegat va afavorir la construcció d’una nova església i l’arribada de les relíquies de sant Marcel·lí donades pel papa Lleó IV el 848.

Saint-Sauveur de Redon
Capçalera gòtica

Prebenedictins

Benedictins

Saint-Maur

Saint-Sauveur de Redon
Gravat núm. 167 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Sauveur de Redon

Aquesta casa també va patir els efectes de les invasions normandes, cap el 868 el monestir fou abandonat i destruït pels invasors mentre la comunitat es refugiava a Saint-Sauveur de Plélan gràcies a la protecció del rei Salomó I de Bretanya. En aquest nou indret es van reunir amb els monjos de l’abadia de Saint-Maixent (Deux-Sèvres) que també havien fugit dels invasors portant les relíquies de sant Maxenci, que mantindrien en aquest lloc fins el 919. El fundador, Conwoïon, va morir a Plélan el 868, el seu successor es va encarregar d’aixecar de nou l’abadia de Redon. En endavant Plélan (dedicada a Saint-Maxent) seria un priorat de Redon. La casa de Redon creixeria amb rapidesa, esdevenint un centre de poder molt important, l’abadia va participar en la fundació de Saint-Gildas-des-Bois (Loira Atlàntic) el 1026 i Sainte-Croix de Quimperlé (Finisterre) el 1029, on hi van enviar el seu prior, sant Gurloès, entre altres.

Sant Conwoïon, fundador de Redon
Il·lustració de Vie de S. Convoion, fondateur et premier abbé de Redon
Bibliothèque nationale de France

Saint-Sauveur de Redon

La seva màxima esplendor va tenir lloc en el segle XII, després arribarien els episodis luctuosos, greus destruccions el 1230, 1288 i 1341 i l’arribada del règim comendatari el 1467 (oficialment a partir del 1516). El 1618 la casa fou reformada i es va incorporar a la Société de Bretagne de la que el 1622 en seria la seva seu. El 1627 el papa Urbà VIII va unir aquella institució a la congregació de Saint-Maur i Redon s’hi va adherir oficialment el 1628. El 1622 el cardenal Richelieu va esdevenir abat comendatari de Redon i va impulsar la reconstrucció del monestir. El 1780 l’abadia fou víctima d’un incendi que va arruïnar el conjunt i el 1790 fou suprimida arran de la Revolució. Després de la pertinent reparació, el 1805 l’església va recuperar les funcions religioses i més endavant els edificis conventuals van esdevenir escoles, funció que encara mantenen.

Saint-Sauveur de Redon
Gravat de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Sauveur de Redon

Saint-Sauveur de Redon
Nau romànica, escurçada després de l'incendi de 1780

Saint-Sauveur de Redon

Saint-Sauveur de Redon
Obra romànica (s. XI)

Saint-Sauveur de Redon

Saint-Sauveur de Redon
Apòstol (s. XII)

Saint-Sauveur de Redon
Presbiteri gòtic

Saint-Sauveur de Redon

Saint-Sauveur de Redon
Campanar

Saint-Sauveur de Redon
Gravat de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Sauveur de Redon
Torre gòtica del segle XIV

Saint-Sauveur de Redon
Claustre de l'època de Richelieu

El cardenal Richelieu, abat comendatari de Redon
Gravat de J. Couvay (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France

Saint-Sauveur de Redon
Claustre

Saint-Sauveur de Redon
Portal del claustre

Saint-Sauveur de Redon
Torre campanar del segle XII

Bibliografia:
- (1867). Vie de S. Convoion, fondateur et premier abbé de Redon. Redon: Thorel
- AURÉLIEN DE COURSON, M. (1863). Cartulaire de l’Abbaye de Redon en Bretagne. París: Imp. Impériale
- JAUSIONS, Dom P. (1864). Histoire abrégée de la ville et de l'abbaye de Redon. Redon: Thorel
- NODIER, Charles (1845-46). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. París: Gide
- TASCON, Louis (1983). Saint-Sauveur de Redon. Les abbayes bretonnes. Biennale des Abbayes Bretonnes / Fayard

Situació:

Al sud-oest de Rennes

Baldiri B. - Agost de 2014