|
L’origen
d’aquest monestir és molt antic i tradicionalment s’ha
vinculat a la figura de dos personatges sants: Agapit, i
Maxenci (o Maixent) d’Agde, als que caldria afegir també
Leodegari (o Léger) d’Autun. Segons la tradició fou
Agapit qui durant el segle V va fundar un primer oratori
en aquesta contrada i que va dedicar sant Sadurní, al
voltant del qual es va anar formant una comunitat a la
que es va afegir Maxenci, el qual ocuparia el càrrec
d’abat, després de la mort del seu predecessor, Agapit.
Hom considera que en aquesta època Saint-Maixent va
rebre la visita i protecció del rei franc Clodoveu I
(481-511). A la mort de Maxenci hom va canviar el nom de
la casa, passant a ésser coneguda amb el seu nom en
detriment de sant Sadurní.
|
|
|
La
possessió de les relíquies de sant Maxenci fou motiu d’atracció pels
devots i l’arribada de pelegrins va ajudar a l’enriquiment de la
casa, que va créixer amb el trasllat a aquest lloc de les relíquies
de sant Leodegari, bisbe d’Autun que abans havia professat en
aquesta abadia i també en fou abat. A començament del segle IX i
gràcies a la protecció reial el monestir havia esdevingut un dels
centres religiosos amb més influència del territori. A mitjan del
segle IX el monestir va patir els efectes de les invasions normandes
que van obligar a la comunitat a fugir, emportant-se les preuades
relíquies fins el lloc de Plélan (Saint-Sauveur
de Plélan), on es van reunir amb la també fugitiva comunitat de
Saint-Sauveur de Redon (Ille i Vilaine). Un cop recuperada la pau, els monjos van tornar i
pogueren refer la gran casa gràcies a les donacions que no van parar
d’arribar en els segles següents. |
Saint-Maixent |
