Abadia de Saint-Maixent

Es considera que, en aquell període, Saint-Saturnin va rebre la visita i la protecció del rei franc Clodoveu I (c. 466-511). A la mort de Maixent, la casa prengué el seu nom, en detriment de l’advocació original de Saint-Saturnin. La possessió de les relíquies de sant Maixent esdevingué un focus d’atracció de devots, i l’arribada de pelegrins contribuí a l’enriquiment del monestir. La seva notorietat augmentà amb el trasllat a aquest lloc de les relíquies de sant Leodegari, bisbe d’Autun i antic abat de la casa. Aquestes arribaren l’any 681 i foren disposades a l’església de Saint-Léger, consagrada l’any 684.

Durant el segle XI es van emprendre obres importants en les dependències monàstiques. L’any 1082 el monestir fou víctima d’un incendi que obligà a noves reconstruccions. La seva època de màxima prosperitat s’assolí al segle XII, abans d’entrar en una etapa de decadència provocada per la inestabilitat política, que en minà la influència. Fou afectat per la guerra dels Cent Anys i, més tard, per les guerres de Religió, a més de quedar sotmès al règim d’abats comendataris des del 1499. L’any 1568, l’església fou destruïda i la vida comunitària pràcticament s’extingí, fins que el 1633 la casa s’afilià a la congregació de Saint-Maur, que inicià la seva restauració.

L’església encara conserva les seves funcions. L’accés occidental es fa per un nàrtex que precedeix l’entrada al temple, amb una tribuna i torre superior; és de base romànica, però amb aparença gòtica a causa de les modificacions posteriors. L’interior consta de tres naus amb cinc trams, de base romànica, i un transsepte. Exteriorment, la capçalera es remata amb cinc absis: el central és rectangular tant a l’exterior com a l’interior, mentre que els quatre laterals són rectangulars a l’exterior però semicirculars a l’interior. Tot aquest sector ha estat objecte de modificacions radicals, que també van afectar la cripta.