|
Aquesta
casa benedictina té el seu origen en el monestir
d’Ension, establert aquí segons la tradició pels
seguidors de l’eremita Jovinus (sant Jouin) aplegats al
voltant del lloc on s’havia retirat aquell sant en el
segle IV. Aquest monestir (tot fa pensar que en realitat
es tractava de dues cases que s’unificarien més
endavant) es va mantenir en el temps tot i patir èpoques
difícils, hom coneix narracions de personatges que van
estar relacionats amb aquesta casa, molts d’ells
considerats sants com ara
sant Achard (Acard), o Martin, abat d’Ension, que va
fundar cap el segle VI el monestir de Vertou (Saint-Martin
de Vertou, prop de Nantes), aquest monestir d’Ension
acabaria depenent de Vertou, esdevenint de fet un
priorat seu. Durant la segona meitat del segle VIII
aquest monestir va patir els efectes de l’activitat
bèl·lica que va afectar la regió amb el resultat del
relaxament de la disciplina monàstica i que finalment
acabés ocupat per una comunitat canonical. |
|
|
|
El 843 va
arribar aquí la comunitat del monestir de Vertou per refugiar-se de les
invasions normandes, aquests van portar amb ells les relíquies de
sant Martin, el seu fundador i alhora van instaurar o restaurar la
Regla de Sant Benet no sense oposició de la comunitat canonical que
fou obligada a acceptar-la. A partir del 876, hom troba aquesta casa
amb el nom de Saint-Jouin d’Ension, més endavant només conservaria
el de Saint-Jouin. L’any 1095 va començar la construcció d’una nova
església abacial més àmplia que l’anterior, obra que fou acompanyada
per la translació de les relíquies que conservava: sant Jovinus,
enterrat aquí, sant Martí de Vertou i altres. Aquella església fou
consagrada el 1130. |
Saint-Jouin-de-Marnes |
|
|
|
Una butlla
del papa Alexandre III de l’any 1179 confirmava les nombroses
possessions del monestir, cosa que reflecteix la seva pròspera
situació, alhora posava aquest lloc sota la protecció directa de la
Santa Seu. El llarg període de prosperitat es va veure truncat per
la guerra dels Cent Anys, dins aquest context a partir de la segona
meitat del segle XIV el monestir fou fortificat. Un cop passat
aquell entrebanc, a la segona meitat del segle XV es van portar a
terme obres importants a la casa, entre les quals la construcció del
claustre gòtic. A finals d’aquell segle el monestir va passar a
estar governat per abats comendataris. Però aquesta casa es va veure
afectada sobretot per les guerres de Religió (1568/69), quan fou
saquejada pel seu propi abat, entre altres esdeveniments i va quedar
en ruïna. El 1655 la casa es va integrar a la congregació de
Saint-Maur, el que li va donar un nou impuls i va permetre el seu
renaixement. L’abadia fou clausurada amb la Revolució quan es
tornava a trobar en situació de decadència, un cop sense comunitat
va patir els efectes de l’abandonament. Entre els segles XIX i XX es
va restaurar l’església, amb funcions parroquials. A més de la gran
església romànica queda en peu una galeria del claustre gòtic i
alguna dependència secundària. |
Saint-Jouin-de-Marnes |
|
|
|
Saint-Jouin-de-Marnes |
Saint-Jouin-de-Marnes |
|
|
|
