Abadia de Sainte-Croix de Quimperlé

Monestirs

Monestirs de la
Bretanya

Abadia de Sainte-Croix de Quimperlé

< anterior

Inici

França

Bretanya

Finisterre

següent >

castellano

Finisterre

Tradicionalment es relaciona l’origen d’aquesta abadia amb sant Gunthiern, un príncep originari de la Gran Bretanya que es va retirar a un indret apartat per portar una vida solitària a causa d’un desafortunat episodi on hi va morir el seu nebot. Cap el 550 es va establir en el lloc d’An Aurot (Quimperlé) on al seu voltant es va reunir una comunitat que més endavant s’organitzaria segons la Regla de Sant Columbà. Aquell primer monestir desapareixeria l’any 878 a causa d’una incursió dels víkings.

Sainte-Croix de Quimperlé

Prebenedictins

Benedictins

Saint-Maur

Sainte-Croix de Quimperlé

Un nou monestir fou fundat en aquell lloc per Alan Canhiart, comte de Cornualla (c.1000-1058), que havia patit una greu malaltia durant la qual va tenir un somni relacionat amb la creu; aconsellat pel papa va impulsar la nova abadia en el lloc del somni miraculós, que dedicaria a la Santa Creu. Per portar endavant l’empresa es va encomanar als benedictins del monestir de Redon que van enviar el seu prior, Gurloès (Gurloës), que esdevindria el primer abat del nou monestir. El 1029 es fundava la nova casa i consagrava la primera església, a més Alan també la va dotar econòmicament per tal de garantir el seu desenvolupament. A la mort de Gurloès (1057) seria enterrat a la cripta i la seva tomba esdevindria objecte de veneració. El 1078 el papa va posar l’abadia sota protecció de la Santa Seu. Les donacions en van fer un monestir pròsper i el 1084 Benet, fill del fundador i cinquè abat del monestir, va començar la construcció d’una nova església, aquest mateix abat va trobar i traslladar a l’abadia les relíquies de sant Gunthiern, possiblement amagades des de l’època de la invasió dels víkings.

Sainte-Croix de Quimperlé
Campanar (s. XIX)

El 1373 l’abadia fou saquejada en el decurs d’una ocupació militar de la vila. A partir del 1553 el monestir començava a tenir abats comendataris el que agreujaria la situació de decadència en que ja es trobava. Malgrat tot, en el darrer quart del segle XVII es van portar a terme importants obres de reconstrucció en tot el conjunt monàstic, després que el 1665 s’incorporés a la congregació de Saint-Maur. El 1790, amb una comunitat de només cinc membres, la casa va rebre el cop de gràcia a causa de la Revolució, el monestir fou suprimit i el 1793 va ser víctima d’un saqueig. Més tard Sainte-Croix prengué les funcions parroquials a causa de la ruïna de l’antiga església parroquial de Saint-Colomban. El 1862, en el decurs d’unes obres de restauració es va desplomar el campanar aixecat en el segle XVII, desastre que es va emportar la vida de dos persones, a més de la destrucció de bona part del temple. Es va restaurar amb rapidesa respectant la seva planta circular i aixecant un nou campanar exempt. A més de l’església es conserven altres dependències aixecades en època maurista.

Reproducció de la planta del monestir de Quimperlé, el 1664
Abans de les reformes mauristes

Sainte-Croix de Quimperlé

Planta esquemàtica de l'església de Sainte-Croix de Quimperlé

Sainte-Croix de Quimperlé
Retaule de l'Ascensió, 1541

L'abadia de Sainte Croix al segle XIX, abans de la caiguda del campanar, 1862
Imatge de Wikimedia

Sainte Croix de Quimperlé
Sant Sepulcre (c.1500), procedent del convent dels dominics

Sainte Croix de Quimperlé
Cripta

Sainte Croix de Quimperlé
Capitell de la cripta

Sainte Croix de Quimperlé
Sepulcre de l'abat sant Gurloès (s. XIV-XV)

Sainte Croix de Quimperlé
Tomba de l'abat Henry de Lespervez (+1453)

Sainte Croix de Quimperlé
Monestir del segle XVII

Sainte Croix de Quimperlé
Postal antiga, col·lecció particular

Sainte-Croix de Quimperlé
Il·lustració de Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France (1845-46)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- BRILLET, Anne (1983). Sainte-Croix de Quimperlé. Les abbayes bretonnes. Biennale des Abbayes Bretonnes / Fayard
- LE DUC, Placide (1881). Histoire de l’abbaye de Sainte-Croix de Quimperlé. Quimperlé: Th. Claret
- LÉON, Maître (1904). Cartulaire de l'abbaye de Sainte-Croix de Quimperlé. Rennes / París: Hommay / CHampion
- TILLET, Louise-Marie (1982). Bretagne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque

Situació:

Al centre de Quimperlé

Baldiri B. - Juliol de 2014 / Actualitzat juny de 2020