Tradicionalment s’admet que aquest monestir fou fundat
per sant Guénolé, personatge que caldria situar
cronològicament entre els segles V i VI. Originari de
Gal·les, després de la seva estada en diversos indrets
de la Bretanya on es va formar, cap el 442 (o 480) es va
establir a Landévennec on va fundar aquest monestir.
D’aquell primer establiment no hi ha documentació però
si que s’han trobat testimonis arqueològics de la seva
existència durant el segle VI. Hom relaciona aquell
primer establiment amb el llegendari rei Gradlon que
tradicionalment s’ha considerat que fou enterrat a
l’església del monestir. El 818 Lluís el Pietós va
intervenir per introduir la
Regla de Sant Benet a la
comunitat de Landévennec, que fins aquell moment
probablement seguia la de
Sant Columbà, el canvi no
degué fer-se amb facilitat i probablement no fou efectiu
fins la seva refundació. |
|
El 914 els
monjos van deixar el monestir a causa d’una incursió normanda i es
van refugiar a Montreuil (Pas de Calais) on s'establiren a l’abadia
de Saint-Saulve (o Saint-Walloy, Pas de Calais), però el 936 van poder tornar a Landévennec per donar pas una nova època de vitalitat en la qual cal
destacar l’activitat del seu escriptori d’on van sortir nombrosos
manuscrits dels que es conserva una bona mostra. La decadència va
arribar al segle XIV, en bona part a causa de la inestabilitat
política del país, el lloc fou atacat i saquejat diverses vegades en
els segles XIV i XV. El 1522 la casa va adoptar el règim
comendatari, el que no va ajudar gens al seu redreçament. El 1636
l’abadia fou unida a la congregació de Saint-Maur que a mitjan
d’aquell segle va procedir a la seva restauració. El 1781 fou
suprimida aquesta abadia i la casa va quedar vinculada al bisbat, la
Revolució arribava amb una comunitat residual i un cop sense
activitat monàstica es va procedir a la venda dels béns; en endavant
vindria la ruïna dels edificis i la desaparició de les seves pedres.
El 1950 el lloc fou comprat per una comunitat benedictina que va
aixecar una nova abadia al sud de l’antiga localització. |
Nau de l'església |