L’origen d’aquest monestir benedictí és incert i
envoltat de narracions i llegendes diverses. La tradició
diu que fou sant Tanguy qui va establir el primer
monestir, al segle VI. Altres han suposat que fou fundat
arran de l’arribada de les restes de
sant Mateu a mitjan
del segle IX portades des d’Orient, després aquelles
relíquies deixarien aquest lloc a causa de les invasions
normandes per anar a Salern (Campània) on actualment
encara es veneren, tot i així el cap del sant es
conservava en aquest lloc molts anys després. Sigui com
sigui, el monestir primitiu s’hauria aixecat més a
occident en un lloc ara ocupat pel mar que poc a poc ha
anat avançant terra endins. |
|
A l’edat
mitjana el monestir de Fine-Terre va resultar beneficiat pels
vescomtes de Léon i després pels ducs de Bretanya. La casa va patir
al segle XIV els efectes de la guerra dels Cent Anys època que va
esdevenir teatre d’esdeveniments militars, amb assalts i saquejos.
Durant el segle XVI va passar a estar governada per abats
comendataris, el 1558 el lloc fou ocupat militarment i el monestir
va quedar en ruïna. El 1656 van arribar els mauristes, la
congregació de Saint-Maur es va fer càrrec de Saint-Mathieu fins la
Revolució, quan el lloc va passar a mans particulars i pràcticament
tot el monestir excepte l’església es va perdre. Arran de la seva
situació, en el monestir hi ha existit un far des de molt antic, hi
ha notícies d’un punt de senyalització situat al campanar des del
1693, però existia des de molt abans. El 1835 va entrar en servei el
far actual, que s’aixeca entre les ruïnes del monestir. |
Saint-Mathieu de Fine-Terre
(c1840-1850)
Detall d'un dibuix d'Eugène Cicéri
Bibliothèque nationale de France |